Un R29 'made in Alonso'

A la carpa de Renault, mentre es menja un plàtan, Fernando Alonso és a vegades el centre d'alguna tertúlia. Llavors diu que porta un enginyer a dins. Millor, un "mecànic". I deu ser veritat. Des que va començar a pilotar per a Renault, els cotxes francesos han seguit una evolució constant: un prometedor R23 va donar pas a un ràpid R24, i als campions R25 i R26. A finals del 2006, Alonso se'n va anar a McLaren, que tenia un monoplaça que s'arrossegava darrere dels Ferrari i Renault. "Vaig portar a aquest equip vuit dècimes", va dir després d'un hivern frenètic de treball per fer del McLaren un cotxe guanyador el 2007, mentre el Renault R27 es perdia en problemes d'adaptació als Bridgestone i de calibratge al seu túnel del vent.

Desamor amb McLaren

Havia començat a treballar en l'MP4/22 a l'estiu, mentre lluitava amb totes les forces a Renault amb el Ferrari de Michael Schumacher. Alonso va treballar molt amb els enginyers de McLaren en el disseny del nou cotxe platejat. Pedro de la Rosa el va ajudar a aconseguir-ho i l'MP4/22 es va convertir en el millor cotxe de la graella, però el títol va anar a Ferrari per una història ja coneguda i que ha acabat amb la defenestració de Ron Dennis.

Després de la seva tumultuosa relació amb Dennis, Alonso va marxar de McLaren, però ho va fer tard, i va arribar més tard encara a Renault. Sis mesos de retard que es van veure en els resultats. L'R28 va començar lent en recta, nerviós en la frenada, inestable a la sortida del revolt, destrossava pneumà-

tics... Un patiment.

La primavera passada, l'R28 era un ferro, i a Renault havien de començar a treballar ja sobre el disseny de l'R29 (2009), que requeria molts més esforços pel radical canvi de reglament. Però, en aquell moment, Renault i Alonso van matar dos pardals d'un tret, perquè van començar a evolucionar l'R28 pensant molt l'R29: es van bolcar en l'adhe-

rència mecànica, a millorar el motor, i van deixar en segon terme l'aerodinàmica.

Notícies relacionades

Snack’IN de Campofrío s’afegeix a la Copa del Món d’escalada a Madrid

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

Els canvis d'aquest any intenten reduir costos i afavorir els avançaments, reduint la part d'adherència que s'aconsegueix amb l'aerodinàmica dels cotxes. S'atorga més importància a l'adherència mecànica, en la qual, justament, Alonso va treballar el 2008, en la qual, justament, l'asturià és un enginyer mecànic. "Si creus que pot tenir o no raó, no ho dubtis, té raó", assegura Bob Bell, enginyer de Renault. "Té una memòria de dades prodigiosa", diu Pat Symonds, màxim responsable tècnic de l'escuderia.

La posada a punt d'Alonso, a qui Flavio Briatore intenta ara reduir el salari, segons ha comentat el playboy italià i responsable de Renault F-1 a la revista italiana Chi, va ser fonamental perquè l'R29, que va debutar a Portugal a un segon dels McLaren, Williams i Toyota, es convertís en poques setmanes en el cotxe més ràpid després dels sorprenents Brawn GP. Un nou aleró davanter, un terra més evolucionat, l'última especificació de motor (Renault ha estat l'únic constructor autoritzat a millorar el motor) i el treball de posada a punt d'Alonso amb les geometries de suspensió van obrar el miracle: un treball que va començar en l'R28 de l'any passat.