I tu, ¿què fas per la victòria?

No cal ser gaire observador per descobrir entre els carrers i la gent de Catalunya indicis d'això que en diem fet diferencial. I per poca curiositat que tinguin els futbolistes estrangers del Barça, es deuen haver fixat en quina llengua es canta elCant del Barça,o de què està fet el braçalet del seu capità. O sigui que el fet queHenrydigui que ell ha notat la vibració d'una longitud d'ona nacional diferent de l'espanyola homologada internacionalment i que ell deuria presuposar, vol dir que hi veu i hi sent perfectament. També és probable que tot i la rotunditat de la seva frase ("Catalunya no és Espanya i això s'ha de sentir") no estigui aixecant cap frontera sinó constatant l'evidència que Catalunya és diferent. Però això és ell qui ho ha de aclarir, si és que n'hi queden ganes una vegada hagi comprovat com es paga en aquest país que algú pensi pel seu compte i tingui la sinceritat de dir-ho.

Però no és ben bé d'Henryde qui volia parlar, sinó de vostè, benvolgut barcelonista. Miri: hi ha qui es fixa en les cantades deValdès.Jo em fixo més aviat en el seus encerts, en la seva decisiva actuació de la final de Paris, o, per no anar més lluny, en el seu esplèndid mà a mà ambDrenthea l'últim Barça-Madrid. Que els uns i els altres polemitzem és llei del futbol, només faltaria. El que em costa d'acceptar és que vostè el xiulés mentre li estava defensant la seva porteria, com va passar en el partit de dissabte.

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

Si a la fitxa tècnica dels diaris també hi puntuessin el comportament del respectable, l'evalució de dissabte passat hauria pogut dir: "Públic: Malament. L'afició només va cridar per protestar l'àrbitre. Després de la cantada deValdèsen el segon gol, un sector es va dedicar a escridassar-lo cada vegada que tocava la pilota, mentre no menys d'un miler d'espectadors se'n van anar del camp amb 0-2, i això que encara quedaven 35 minuts de partit! Una vegada més, els aficionats que omplien el camp van ser incapaços d'animar quan l'equip més ho necessitava i no van voler convertir-se en el jugador número onze que li faltava a l'equip".

El Barça és líder amb set punts de diferència, semifinalista de la Copa amb un peu a la final i amb els vuitens de la Champions ben encarats. Ha maravellat el món amb el seu futbol, però ara passa per un moment delicat. Vostè mateix. Ens podem dedicar a ajudar el Madrid xiulantValdès(el pròxim seràMessi?) i animar només quan el Barça marqui perquè, total, ja paguem el carnet, o podem dedicar-nos a contribuir a la victòria amb una actitud més generosa. Exactament la que tindrien milions de barcelonistes de Sevilla, de Mèxic, de Marràqueix o de Tòquio, que pagarien el que no tenen per deixar-se la veu un sol dia de la seva vida al Camp Nou.