"Seria gran veure'ns a la final" (1)

La vida de Xavi Pascual (Gavà, 36 anys), entrenador del Barça, i de Sito Alonso (Madrid, 33 anys), del DKV Joventut, flueix paral.lela des de fa anys. Des que van coincidir als seus inicis a les banquetes a la Lliga EBA, cosa que, amb el temps, els ha permès consolidar una sòlida amistat. És des d'aquesta especial relació, que tots dos van acceptar la invitació d'EL PERIÓDICO per conversar sobre la fase final de la Copa del Rei de bàsquet, que es disputa a partir de demà a Madrid.

Barça i Penya estan situats en parts diferents del quadro en el torneig de Copa que s'inicia demà. De manera que Xavi Pascual i Sito Alonso, que debuten en aquesta cita com a màxims responsables de la banqueta, somien veure's les cares diumenge a la gran final.

--Xavi Pascual:La Copa és un torneig espectacular, molt difícil, que compta amb una organització exquisida i ve molt de gust jugar-la.

--Sito Alonso:A més, tots dos tenim la sort d'haver-la guanyat com a assistents. Qui no ho ha viscut no és conscient de com és de bonic guanyar una Copa. Jo penso que és el millor record que tinc dels meus tres anys al Joventut. No el canvio absolutament per res. Per a nosaltres va ser fantàstic. Tampoc sé com serà viure-ho com a primer entrenador. Són partits diferents. Però les coses seran tremendes. A tu t'espera un derbi increïble amb el Reial Madrid i jo tinc un partit contra l'Estudiantes que està guanyat abans de començar, ¿saps? O això és el que diuen. La Copa, en realitat, depèn de com acaba, perquè si te'n vas tot just començar....

--X. P. :El pitjor de la Copa és perdre el primer partit, és un cop.

--S. A. :Si arribes a semifinals, ja és una altra cosa. Però el primer partit et marca molt. I a la Copa et pot guanyar qualsevol equip. Mira el Madrid-Barça. Tots dos arribeu en un moment de gran plenitud, perquè el Reial Madrid ho fa després de guanyar vuit partits a la Lliga. I en el nostre cas, l'Estudiantes. Ells a la Lliga han seguit una trajectòria regular, però en un torneig així s'oblida tot. Són quaranta minuts, i si guanya, guanya. Si elimines el Madrid o el Barça et canvia la dinàmica, et canvia tot....

--X. P. :Per a nosaltres la sensació de Màlaga de fa dos anys és inesborrable. A més vam guanyar els tres partits amb bastanta diferència. Vam jugar molt bé. A Vitòria, fa un any, vam perdre el primer partit. Com fa tres anys a Madrid. Vam perdre un partit que portàvem bastant encarrilat. Va ser molt dur.

--S. A. :Jo me'n recordo de la decepció que ens vam emportar quan el Barça ens va eliminar a semifinals a Màlaga, en fa dos. I l'any passat, quan vam jugar la final, no t'ho pots imaginar. En aquells moments, tant és si ets l'assistent o ets l'entrenador. És el teu equip. Amb qui treballes cada dia. És un sentiment increïble. La Copa és diferent...

--X. P. :Quan la implicació és gran, també ho són els sentiments de decepció o alegria. A mi estrenar-me com a primer entrenador, ara mateix, no em diu res. No sento res especial. Però no sé si això canviarà abans del partit. Però no m'agrada gens que ens arribi aquest partit quan encara és molt recent el partit de l'Eurolliga contra el Reial Madrid. Això ho complica...

--S. A. :Per a nosaltres té molt valor, perquè entrar a la Copa no era gens fàcil. Hem tingut alguns problemets (lesió de Ricky Rubio durant dos mesos, la marxa de Mensah-Bonsu i Bracey Wright) i classificar-te folgadament, entre cometes, com ha estat el nostre cas, és realment un premi molt gran. Home, és diferent el que viuràs com a primer entrenador, però quan tens una identificació tan gran com em penso que l'hem tingut tots dos, la responsabilitat no és la mateixa, això segur, però el compromís i la identificació és exactament igual.

Notícies relacionades

L’estiu de Lamine

Lamine Yamal, un caràcter de 10

--X. P. :El que sí que és veritat és que afrontar ara la Copa com a primer, marca pel que fa a la responsabilitat. Sens dubte. És una responsabilitat molt gran. Però és la mateixa que tens cada dia quan juguem a la Lliga o preparem els partits. El que no em plantejo en absolut és amb qui jugaré i si em puc trobar amb Dusko pel camí. No serveix de res plantejar-t'ho. Abans del sorteig, segurament, sabíem que aquesta era l'opció més complicada que ens podia tocar (Reial Madrid i Tau o Pamesa). Ens ha tocat i ja està.

Pasa a la pàgina següent