Ni nació, ni selecció

Davant de l'ofensiva del Govern espanyol contra totes les seleccions catalanes existents, sigui de l'esport que sigui, i davant de la prohibició d'una jutgessa d'emetre espots publicitaris amb el lemaUna nació, una selecció, vull expressar-me clarament contra aquest atac a la llibertat d'expressió.

Estem escanyats dins d'un Estat on els poders fàctics no han canviat en 33 anys de transició. Econòmicament asfixiats amb total impunitat; els catalans, avui, ens apropem més a una comunitat autònoma de segona divisió que no pas a una comunitat nacional.

Durant un curt període de temps, ens van permetre fer-nos creure que ens hi podríem sentir bé, que, tot i no jugar a primera divisió, com ho fan gairebé totes les comunitats nacionals del món, les coses podien canviar i que, a poc a poc, potser encara podríem somiar no haver de seguir sotmesos al calvari uniformista, asfixiant i carrincló.

PERÒ PER SI la il.lusió podia arribar a ser perillosa, en pocs anys s'ha invertit la sensació a partir d'evidències com les retallades i amenaces sobre l'Estatut, o com el dèficit fiscal, més aviat frau, de l'Estat sobre els catalans.

I per si tot això no fos una ampliació suficient dels murs de la incomprensió, l'Estat espanyol ha decidit darrerament que els jocs de pati dels de segona divisió també s'havien de prohibir. Sentir cridar aquests catalans que són una nació, mentre es distreuen de la seva llarga pena animant les seves seleccions, sovint d'esports que als vigilants no fan ni fu ni fa, ha encès les seves alarmes i Espanya ha engegat una croada contra tot allò que qüestiona l'existència de la nació única.

Tot plegat recorda els retrats teatrals dels monarques feudals, suats i tremolosos, que atemorits i gelosos de tot feien tallar el cap del més insignificant pardalet. El comportament dels darrers Governs espanyols, en defensa d'una nació espanyola que es veu amenaçada per les seves nacions subordinades, és una clara repetició en el temps d'aquells esperpèntics governants.

TOT TÉ UN límit. En molt poc temps hem vist com ens negaven el reconeixement com a nació en el nou Estatut d'autonomia, com subornaven representants d'altres països perquè votessin contra l'ingrés de la Federació Catalana de Patinatge a la Federació Internacional, com prohibien la celebració d'un partit amistós de futbol contra els Estats Units, com amagaven les xifres de l'espoli fiscal sobre els catalans, com tancaven repetidors de Televisió de Catalunya, com elaboraven lleis a fi d'envair competències catalanes, com feien servir arguments franquistes per impedir el reconeixement internacional del rugbi català, com feien fora d'una federació internacional tota una Federació Catalana d'Entitats Excursionistes i com una jutgessa demanava la prohibició del lemaUna nació, una seleccióen espots publicitaris pel seu contingut polític.

Sí. Per ells, la nació catalana està prohibida perquè no existeix i les seves seleccions són un atemptat a l'ordre establert. No importen els milers i milers de ciutadans que es puguin manifestar pel dret de decidir ni els milers de simpatitzants que les seleccions catalanes puguin tenir. Per ells, amb el trist i indispensable ajut d'alguns pocs d'aquí, tots nosaltres som uns pesats que no fem més que demanar, demanar i demanar.

Notícies relacionades

IFSC Climbing World Cup Comunitat de Madrid

Olímpics i autoritats obren la gran festa de l’escalada a Madrid

PERÒ QUE NO s'equivoquin: si com a afició esportivavolem patircom qualsevol altra, com a poble, i a les seves mans, ja ho hem fet prou. I les prohibicions, a part de cansar, provoquen. Aquest poble té corda per a segles i encara que ens ho prohibeixin tot, al final serem el que voldrem.

Avui, demà i sempre, una nació, una selecció!