¡DÉU MEU, QUINS NERVIS!

Perdonin que m'autociti, però els repetiré el comentari que vaig fer ahir quan l'àrbitre va xiular el final del partit: "Uf". Aquesta va ser la meva expressió i em temo que la de molts periquitos. Perquè havíem guanyat, però qualsevol relliscada hauria pogut tirar per terra tot l'esforç, i per tant no vam obrir del tot els pulmons fins que el terreny de joc va estar definitivament buit.

Malgrat la debilitat d'aquest Osasuna actual --estic amb el nostre president: espero que a partir d'ara es recuperin i, si volen, que no tornin a perdre fins que ens hi tornem a enfrontar; tot i que ho veig complicat--, la victòria va costar molt, va ser per la mínima i amb un gol que arribava després de tantes ocasions desaprofitades que més d'un ja començava a notar la taquicàrdia de les grans ocasions.

A veure: si costa horrors derrotar un equip depauperat, ¿com hem de confiar en una recuperació immediata i estable? Ja ho sé, ja ho sé, "s'ha d'anar partit a partit", "no hi ha rival petit" i totes aquestes coses. Però un equip amb aspiracions, com a mínim, de no patir en cap moment per la classificació, no hauria de tenir-nos fins a l'últim segon amb els músculs contrets.

El petó de Tamudo

Notícies relacionades

El Barça debuta a Mallorca i obre el Camp Nou al setembre

Anar menjat al Camp Nou

Per descomptat que, a part de la victòria en si, el que més alegria va produir va ser que el gol el marquésTamudo.Després de fallar el penal una altra vegada, el crac i, en conseqüència, tots nosaltres, necessitàvem aquest gol per rescatar-lo del pou en el qual s'anava enfonsant davant de la mirada impotent de tots. D'aquí que, després del gol, més que fer un petó, li fes un morreig a l'escut. Semblava un d'aquells petons de les pel.lis de guerra, quan el noi torna del front i, al peu de l'estació de tren, es troba amb la nòvia. Els asseguro que, si hagués pogut, jo també hauria saltat a la gespa per abraçar-m'hi, comLuis Garcíai els altres.

Espero sincerament que aquesta victòria li hagi servit al capità blanc- i-blau per recuperar una autoestima que, sens dubte, estava seriosament deteriorada després d'enviar el penal a fregir espàrrecs. Perquè l'Espanyol encara no està preparat per prescindir del seu lideratge i menys després de comprovar una altra vegada l'estat cristal.lí dels músculs d'Iván de la Peña.Una altra cosa és decidir si se l'ha d'alliberardel pes de llançar els penals.