Etoo assegura que no lluita pel Pitxitxi

Dotze partits, dotze gols. Samuel Etoo va disparat, tan disparat com un Barça que persegueix la redempció, primer, i els títols que va deixar escapar les dues últimes temporades, després. Tot i que el davanter no és l'únic cap visible de l'anterior projecte, sí que és una de les cares que retraten el millor i el pitjor d'aquella època: l'artiller de les dues Lligues i la Copa d'Europa va ser col.locat a l'aparador de venda al costat de Deco i Ronaldinho. Ells se'n van anar; Etoo es va quedar. I tot torna a transcórrer com en els bons temps. Perquè Etoo lluita, perquè Etoo marca i perquè el Barça guanya.

A gol per partit. A ritme de rècord corre Etoo, tan incontenible al camp com mesurat a fora. Se sent recolzat al vestidor per uns companys que han perdonat les seves relliscades i per un entrenador que el va acollir amb els braços oberts quan va veure que no seria traspassat. Fora del camp guarda les distàncies, sense concedir entrevistes, com si no hagués paït l'epíleg de la temporada passada: les crítiques al seu rendiment i els xiulets de l'afició. Potser la seva serietat en la celebració dels gols és reveladora. "Sempre sóc feliç quan aconsegueixo un gol, mai preparo res. Faig el que em surt perquè no sé en quin minut marcaré", va argumentar.

EL GEST DEL PERDÓ

Ara només sent aplaudiments. I ha sentit corejar el seu nom, el gest més visible del perdó popular. Una prova tan irrefutable com els números que acrediten la seva eficàcia davant el marc contrari. "No lluito pel Pitxitxi, sinó per ajudar els meus companys i l'equip", va assegurar Etoo després d'anotar un triplet davant l'Almeria. Un discurs solidari en línia amb la filosofia fraternal que ha instaurat Guardiola al vestidor. Aquella solidaritat que es va observar a l'anotar el seu segon gol. Xavi li va regalar la diana perquè engreixés les seves brillants estadístiques.

No necessitava aquell gol per merèixer ja ser considerat un dels grans golejadors del Barça de tots els temps. Des de la seva arribada el 2004 --previ pagament de 24 milions d'euros ja amortitzats-- ha marcat 106 gols en 159 partits oficials. Un registre excepcional (0,66 gols per partit) que podria haver estat millor si no hi hagués hagut dues lesions. Greus perquè el van tenir quatre i cinc mesos parat: un trencament de menisc al genoll dret el 2006 i un trencament parcial del tendó del recte anterior de la mateixa cama l'any passat.

Notícies relacionades

L’alonsomania desborda Barcelona

El multitudinari entorn de Lamine

SEMPRE MOTIVAT Etoo ja se sent recuperat físicament gairebé al cent per cent, però el fet és que també s'ha rehabilitat anímicament. "Jo sempre he estat motivat", replicava dissabte a la nit, sense renegar del passat, però defugint les comparacions. Amb l'any anterior. Amb la primera jornada, quan es va alinear el mateix onze que va apallissar l'Almeria. Sense anar-se'n del tot, pot dir-se que Etoo ha tornat, fins a convertir-se en el millor fitxatge de l'equip.

"Els esforços són pocs quan tot es fa amb alegria i il.lusió", va admetre, corroborant la regeneració que ha operat la plantilla. Etoo defuig el protagonisme i nega que sigui el factor desequilibrant del Barça. "Si pressiono jo i els altres no ho fan, no serveix de res. Tots ho fem francament bé, i això és el que mereix destacar- se", va insistir el camerunès, que subscriu la idea de la col.lectivitat que ha imprès Guardiola a les quatre parets del vestidor. "Algun dia perdrem, però no podem mai deixar de jugar com sabem", proclama el renascut Etoo.