París aclama Sastre com a emperador del Tour

Carlos Sastre ha complert als Camps Elisis el somni de la seva vida al proclamar-se vencedor del Tour, el setè emperador de la dinastia espanyola en la carrera francesa, prova que ha complert amb el tràmit de l'última etapa disputada entre Étampes i París, amb un recorregut de 143 quilòmetres, que s'ha adjudicat el belga Gert Steegmans, del Quick Step.

El nou emperador del Tour s'ha abraçat amb els seus fills tot just arribar a la meta. Un corredor forjat a l'escola del seu pare, el seu escultor esportiu i principal responsable que el Tour hagi inclòs en la seva història un espanyol per tercer any consecutiu i amb nom diferent, fet que no passaria a la grande boucle des dels anys 50, amb els francesos Bobet, Roger i Anquetil.

El resultat havia d'arribar després de 10 anys de professional, amb un comportament irreprotxable i fosc, al servei de líders com Hamilton o Ivan Basso. En la seva primera oportunitat com a cap de files, Sastre ha fet ple responent a la confiança del director del CSC fins al punt que ha posat al caseller espanyol el triomf número 11.

Victòria justa

Sastre, aclamat també per la seva dona, Piedad, i els seus dos fills, ha pujat a la línia successòria dels campions espanyols que va començar Federico Martín Bahamontes el 1959 i que van seguir Luis Ocaña (1973), Pedro Delgado (1988), Miguel Indurain (1991-1995), Oscar Pereiro (2006) i Alberto Contador (2007).

"És una victòria que fa justícia amb Carlos, que ha patit tota la vida per aconseguir aquest somni", segons ha manifestat el seu progenitor, l'home que segueix fomentant la cultura i l'activitat física des de la seva fundació del Barraco.

La festa s'ha completat amb el mallot verd d'Óscar Freire, el primer del ciclisme espanyol al Tour, valuosa peça al cos del triple campió del món que ja apunta als Jocs de Pequín. El botí del ciclisme espanyol ha comptat amb quatre triomfs d'etapa: Valverde en Plumelec, Luis León Sánchez a Aurillac, Freire a Digni les Bains i Sastre a l'Alpe d'Huez.

Sánchez, setè, i Valverde, novè

A les victòries anteriors s'hi ha sumat Samuel Sánchez, que ha acabat setè a la general, i Valverde, novè, aquest últim lluny del seu objectiu de lluitar pel podi. Al podi parisenc també hi han pujat l'austríac Berhnard Kohl com a rei de la muntanya, Andy Schleck com a mallot blanc al millor jove i el CSC en ple com millor equip.

L'etapa ha estat tot un desplegament de bon rotllo al pilot, que ha dedicat tota mena de gestos amables al campió espanyol. No hi han faltat les fotos al costat del mallot groc, el brindis amb xampany i les converses disteses. Sastre i Freire, que coincidiran als Jocs, han parlat com si fes 10 anys que no es veiessin. Els altres corredors han optat per posar-se els cascos dels motoristes.

L'ambient s'ha mantingut al pas per Chatenay Malabry, seu del laboratori antidopatge més cèlebre a França. Tot just arribar als Camps Elisis ha canviat el decorat: la victòria a París es cotitza a l'alça, només cal veure el palmarès ple d'esprintadors il·lustres. De manera que ha tocat treballar intensament.

Falta de forces de Freire

Notícies relacionades

Scheffler guanya l’Open britànic, el seu quart gran

Tasca pendent: els penals

Iván Gutiérrez i Xavier Florencio, primer, han posat el pilot en fila, i després Carlos Barredo i el francès Vogondy, sempre sota control dels equips interessats en l'arribada massiva. El Quick Step, en l'últim sospir, ha justificat la seva presència al Tour amb la victòria del belga Geert Steegman, de 27 anys, que va estrenar el seu palmarès en la carrera l'any passat a Gant, a prop de casa seva.

La segona plaça ha estat per a l'alemany Gerald Ciolek i la tercera per a Óscar Freire, que li han faltat forces per a la rúbrica d'or. En el capítol d'anècdotes s'ha produït un fet curiós: a l'alemany Jens Voigt, del CSC, se li ha trencat el seient a dos quilòmetres de la meta i ha hagut d'anar dret, sobre els pedals, fins a la meta.