Rijkaard: "El comiat se'm fa molt llarg"

A Frank Rijkaard ja no li queden ganes de res. Ni tan sols de parlar. "El comiat se m'està fent molt llarg", va dir ahir el tècnic del Barça mentre rebia emocionat una samarreta vermella, regalada pels periodistes, amb una inscripció molt curiosa: "Mai fumaràs sol". Preocupat per un final que no s'imaginava (va perdre la Champions a Old Trafford, va sortir golejat del Bernabéu i el president Joan Laporta va anunciar abans del previst que Pep Guardiola seria el seu successor), Rijkaard esgota els seus últims dies. Els esgota extenuat i trist.

"Gràcies per aquest detall", va dir als periodistes, abans de recórrer a la seva ironia. Fins a l'últim moment, Rijkaard no ha deixat de ser Rijkaard. "Gràcies, però us he de dir una cosa: ¡He deixat de fumar!", va afirmar fent broma amb la samarreta a la mà esquerra, mentre el fotografiaven com si es tractés d'un nou fitxatge del Barça. Doncs no. No ho és. "Tinc la sensació que fa dues o tres setmanes que m'estic acomiadant. Això em costa molt, tot el que volia dir ja ho he dit", va reconèixer.

"FRANK ÉS UN SAVI"

Sense que nin- gú s'ho imaginés, Rijkaard va acabar el seu improvisat discurs davant els periodistes --ni tan sols va seure-- llançant un apassionat elogi a Eusebio Sacristán, un dels seus ajudants. Després, es va colar cap al vestidor. Però abans va llançar un petó còmplice, amb aquell inesperat regal a la mà esquerra. No tenia energia per parlar del Múrcia, l'última estació d'un viatge que va iniciar fa cinc anys. Un partit, el d'avui, al qual no van ni 18 jugadors perquè el Barça, desintegrat com està, només té 15 jugadors en perfectes condicions físiques, més Fali i Rueda, dos joves del filial. Deco i Márquez, lesionats, causen baixa.

Rijkaard va marxar, però Eusebio va parlar per ell. "Frank és un mestre, un savi. Treballar amb ell ha sigut un privilegi que m'ha donat la vida", va recordar també, emocionat, un dels seus ajudants, amb qui l'holandès es va fer una còmplice salutació abans d'abandonar la sala de premsa del Camp Nou entre aplaudiments. No es recorda una escena semblant al Barça. Mentre que Van Gaal va deixar la sala entre retrets --"amics i amigues de la premsa, me'n vaig. ¡Felicitats!", va dir aleshores--, Rijkaard se'n va anar entre somriures i gestos de bon rotllo. La mateixa sensació amb la qual el va acomiadar el públic diumenge passat, tot i la mocadorada dedicada a Laporta. "Aquí hi ha hagut un entrenador fidel a si mateix des del principi fins al final", va exalçar Eusebio.

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

ELOGIS A GUARDIOLA

Aquesta elegant fidelitat de Rijkaard als seus principis el va portar primer a l'èxit (una Champions i dues Lligues consecutives), tot i que finalment el va acabar arrossegant a la perdició. Ell no va canviar; els altres (Ronaldinho, Deco, Etoo i fins i tot Laporta), sí. Amb el mateix silenci i discreció amb què va aterrar el 2003 surt d'escena el 2008 per deixar el seu lloc a Guardiola. "Conec molt bé el Pep. En destacaria per sobre de tot la seva intel.ligència. Estic convençut que les coses aniran bé", va afirmar Eusebio, que el veu com "una elecció de continuïtat pel que fa a la filosofia de joc". Parlava Eusebio i Rijkaard no hi era. Ja se n'ha anat.