Ot Pi, una vida per la bici

Ot Pi, llegenda viva del trial en bicicleta, ha decidit posar fi a tota una vida vinculada al món delbike trial. Baixa de la bici amb 37 anys i després de més de tres dècades de competicions i exhibicions sobre les dues rodes que molta gent d'arreu del món retindrà, sense cap mena de dubte, en el seu imaginari particular durant molts anys.

S'acomiada d'una disciplina esportiva que va veure néixer --grà-

cies a la invenció del seu pare, Pere Pi-- i que ell va saber desenvolupar, impulsar i reinventar amb el pas dels anys. Per això és tan difícil parlar d'Ot Pi sense parlar de bicitrial otrialsín , que és l'acrònim en castellà detrial sense motori el nom amb què es coneixia en un principi aquest esport nascut a Catalunya, que després es va voler internacionalitzar amb l'anglicismebike trial. Un binomi que difícilment, malgrat la seva marxa, es podrà separar mai.

"Tot es va crear al mateix temps. Per tant, és lògic que la gent associï el meu nom amb aquest esport. Haver nascut en un entorn de motos i bicis, segurament, ha condicionat la meva vida",rememora."Que el meu pare, Pere Pi, fos campió d'Espanya de trial, motocròs i velocitat, va fer que jo des de ben petit visqués aquest món. Les alegries dels meus professors, Pere Pi, Andreu Codina, Jordi Tarrés i Miguel Induráin, em van marcar", diu.

La crida de la moto

Després del seu primer títol mundial va rebutjar, com havien fet altres, passar al món del motor."Després de guanyar el meu primer títol mundial amb només 16 anys, totes les marques de motos de trial em volien fitxar. Em vaig comprar una Beta i li vaig dir al meu pare: 'Pere, m'he comprat una moto de trial'. No ho va assimilar gens bé, perquè en bici estava sent una persona popular i, a la vegada, estava fent molta propaganda de les bicicletes Monty (l'empresa del meu pare)",explica sobre un dels episodis de la seva carrera."Estava molt temptat per la moto... De fet, crec que ho hauria pogut fet bé, però la reacció del meu pare va ser decisiva en el meu futur professional".

Segurament, sempre ha estat més valorat a fora que a casa. Un bon exemple d'això és el museu d'Itadori (Japó) que porta el seu nom."La inauguració d'aquest museu va ser el millor moment de la meva vida esportiva", recorda Ot Pi.

Notícies relacionades

Guardiola desitja que Flick duri «molts anys al Barça»

Alcaraz, als quarts de París després d’un combat molt dur

Rècords Guinness

Molts moments importants han conformat una vida esportiva plena d'èxits, entre els quals sobresurten els 20 títols mundials (8 dels qualsindoors), 4 europeus i 18 espanyols; i els diferents rècords del món i Guinness, entre els quals destaca el que ha servit per tancar la seva trajectòria professional: la pujada a la Jin Mao Tower de Xangai, de 88 plantes, 420 metres d'altura i 2.008 esglaons, en 39 minuts i 38 segons. ¿És el millor punt final?"Definitivament sí, perquè dir adéu amb un rècord mundial i Guinness i formant part d'un acte promocional dels Jocs de Pequín va ser molt especial per a mi. Una sensació similar a la de guanyar un campionat del món". Records de campió.