La greu lesió de Jorquera enterboleix l'empat de Catalunya

En tot just 15 minuts es va trencar qualsevol encís que pogués haver-se creat amb la selecció catalana. Tot va quedar en un segon pla, fins i tot el golàs de Bojan, aquest petit mag de l'era de Harry Potter, que va avançar Catalunya a San Mamés, molt abans que Euskal Herria salvés l'empat amb punt d'honor. En un córner, sense que ningú el pressionés, el genoll dret d'Albert Jorquera va fer un gir inesperat. Va caure a terra. Puyol, immediatament, va mirar a la banqueta de Pere Gratacós i va demanar el canvi del seu company. El primer examen de Ramon Cugat, metge de Catalunya, no podia tenir un diagnòstic pitjor: trencament del lligament anterior encreuat del genoll.

Es tracta, segons va explicar el traumatòleg català, d'una lesió similar a la que va patir fa dos anys Xavi i que el va mantenir pràcticament mig any apartat de la competició. Jorquera va tenir molt mala sort. Estava cridat a ser el porter reserva en el partit d'ahir a la nit, però la inesperada lumbàlgia de Víctor Valdés, que ahir sí que es va poder entrenar amb els seus companys del Barça, el va catapultar cap a la meta de San Mamés. Gairebé sense temps a suar, gairebé sense haver entrat en acció, va abandonar la gespa en llitera i amb gestos de dolor.

EL CONTRATEMPS

Segur que Txiki Begiristain i José Ramón Alexanco, des de la llotja, es van quedar més gelats que el rúfol clima de Bilbao. De sobte, la porteria del Barça, una plaça que no originava cap problema, es va quedar amb un forat considerable que molt possiblement obligarà a acudir d'urgència al mercat hivernal. Els seus companys van quedar convulsionats, igual que Gratacós. "Estem molt tocats. No esperàvem que passés això perquè Jorquera havia treballat molt per estar aquí", va dir el seleccionador.

Fins a aquell instant, el partit era una festa de la qual disfrutaven els més de 6.000 seguidors catalans que s'havien desplaçat fns a Bilbao i que, de manera sorprenent, corejaven com si fos el seu ídol el nom d'un altre blaugrana lesionat. ¿Endevinen el de qui? "¡Oleguer, Oleguer!", era el crit de guerra a la tribuna en què es reunia la major part de l'afició catalana.

Ja en el partit, amb l'afició local entregada a una causa més que nacionalista, amb excessives bengales llançades al camp i que curiosament no apareixien a les imatges d'ETB, Catalunya va plantejar durant els primers 45 minuts, els únics de certa brillantor, un futbol valent, a l'atac, sense por i sense complexos, tal com el president de la federació, Jordi Roche, li havia demanat a Pere Gratacós.

EL GOL DE BOJAN

Morales, molt encertat, ja ocupava la porteria del des-

Notícies relacionades

El Barça aguanta l’"huracà Guy" i guanya el primer assalt

Verstappen guanya el duel amb Norris i Alonso acaba l’últim

afortunat Jorquera quan Bojan, amb mitja hora de joc, va agafar la pilota a prop de l'àrea, va encarar el meta Lafuente, el va regatejar i va instal.lar el 0-1 al marcador. "¡Bojan, Bojan!", va cridar la grada catalana per celebrar el gol del noi de Linyola. "He sentit sensacions que no havia tingut mai en un camp de futbol. Se m'ha posat la pell de gallina", va dir la jove estrella una vegada es va haver acabat el partit. A la segona part, amb el duel trencat pels canvis, va empatar Aduriz.

Per Catalunya van jugar: Jorquera (Morales); Bruno, Puyol (Carlos García), Belenguer (Tortolero), David García (Chica); Sergio, Xavi (Ángel), Verdú; Coro (Soler), Sergio García (Crosas) i Bojan (Pinilla).