José Edmílson ha revelat el costat fosc del vestidor del Barça

D'aquí a uns anys, quan José Ed- mílson camini relaxat pel seu poble, per Taquaritinga, a l'estat de Sao Paulo (Brasil), rebobinarà en la seva memòria i viatjarà a Barcelona. Una ciutat en què, desgraciadament per a ell, se'l recordarà més pel que va dir que no pas per com jugava. I no per culpa seva sinó per aquell cos de vidre que no l'ha deixat estar més temps sobre la gespa del Camp Nou. A falta de veure Edmílson de jugador (el genoll dret se li ha trencat dues vegades en tres anys), s'ha sentit sovint l'Edmílson crític, dur, transformant-se inesperadament en la veu de la consciència.

"Tinc una fe molt gran en Jesucrist. Això m'ha canviat la vida, la meva manera de ser i la meva manera de pensar",acostuma a dir el brasiler, un futbolista que podria haver anat al Madrid i va triar el Barça, guiat aleshores per la mà amiga de Sandro Rosell. Emparat en aquell aire religiós del qual no ha renegat, al contrari, l'ha potenciat, Edmílson s'ha anat rebel.lant, a la seva manera, contra coses que ha vist al Camp Nou. Com que no ha pogut jugar amb la regularitat que pretenia, ha escollit la via de la paraula. Cada vegada que parla, es fa sentir. Encara que després, empès per la pressió, se n'hagi de retractar.

Infància difícil

Mentre ha jugat, mentre el seu genoll dret l'ha mantingut dempeus, Edmílson sempre ha posat el peu. Fins i tot sent brasiler, no és carioca. Va néixer el 10 de juliol de 1976 no pas a Rio sinó en una ciutat agrícola de 60.000 habitants, situada a gairebé 350 quilòmetres de Sao Paulo, a l'interior de l'estat. Per això, ell no entén el futbol com una diversió. Per a ell, el joc ha estat una vàlvula d'escapament."No havia pensat mai a arribar tan lluny en el futbol. La veritat és que vaig començar tard a jugar. Tenia aleshores 14 anys. Amb 10, ajudava el meu pare a collir taronges i conduïa camions a Taquaritinga, la ciutat on vaig néixer",relatava Edmílson a EL PERIÓDICO fa un any i mig, quan traçava el viatge vital que l'havia portat fins al Camp Nou.

Notícies relacionades

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

Les injeccions de Flick

Eren els dies, feliços dies, en què abans de començar els partits, camí de la final de París, agafava Ronaldinho i li deia:"Tu no corris. Jo recupero la pilota i després tu decideixes".Fa la sensació que aquells moments ja pertanyen a la prehistòria. Com si haguessin passat fa diverses dècades quan, en realitat, no han passat ni dos anys. A ell, en canvi, el valor del temps no se li oblida. Hi va haver un moment en què quan començava a triomfar al Sao Paulo, tenia problemes amb l'alcohol, flirtejant amb el costat fosc, tocant la perdició."Sabia que estava davant la porta dolenta de la vida. Quan ho tenia tot en contra, un amic em va indicar el camí de Déu. Si seguia per l'altre, pel mal camí, sabia que cauria, que no tornaria",va explicar Edmílson.

Així, des de la serenitat espiritual que diu que li atorga ser Atleta de Crist, i tranquil pel seu estatus social ("em sento un privilegiat",recorda), Edmílson ha fet d'Edmílson. ¿Per què? Potser perquè va arribar a veure tan de prop el mal camí que ara busca allunyar-ne els seus companys.