Rondo al Barça

VILA-REAL - 3

BARCELONA - 1

Al Barça li van fer ahir a la nit un rondo a El Madrigal. Amb el mateix procediment amb què sol vèncer la resistència dels seus rivals, els blaugranes van patir una rebolcada de joc. Autèntiques allaus de futbol ràpid, vibrant i bellíssim van rebre d'un Vila-real incontenible, especialment en una primera mitja hora extraordinària, que els va passar per sobre sense respecte ni misericòrdia. El concloent 3-1 ja estava pintat al marcador en el minut 34, una sentència que ni el seguidor groc més optimista s'hauria imaginat en el millor dels seus somnis.

El quadro castellonenc, tan veloç que ni tan sols Riquelme, postergat a la grada, seria capaç de seguir, va practicar un futbol magnífic i vertiginós. I aquest futbol es va traduir en gols perquè el Barça va sortir adormit al camp i perquè Mejuto González va xiular dos penals molt discutibles a l'àrea de Valdés. Clars en aparença i que qualsevol àrbitre assenyalaria --sobretot en benefici de l'equip local-- pel desenvolupament de les dues accions. Va picar l'internacional Mejuto, però també van picar com passerells Abidal i Milito, que es podien haver estalviat les dues presumptes i innocents faltes.

BAIX RENDIMENT

La pallissa va ser tan considerable que el Barça ni tan sols es va poder agafar a l'excusa del cansament dels seus internacionals per justificar-se. És veritat que tots els jugadors van estar per sota del seu rendiment habitual, des d'Abidal a Deco, des de Puyol a Henry. Tan cert com que el Vila-real els va dominar en el tram inicial del partit, quan encara no notaven el desgast. Tan cert com que Manuel Pellegrini va disposar de dues setmanes per preparar el duel de forma minuciosa i detallada, mentre que Rijkaard va enviar els seus homes despullats a la gespa. Sense estratègia i sense idees. O amb l'estratègia i les idees bàsiques que tant servirien per al Vila-real com per a l'Almeria o per a l'Alcoià. Quan va voler corregir el disbarat ja era massa tard. En el descans va treure un defensa (Oleguer) per introduir un davanter (Giovani), però va ser inútil.

BOJAN, TITULAR I GOL

Va ser inútil perquè qualsevol cosa que fes no hauria servit de res per reparar un mal dia del Barça, un espantós dia en què va encaixar tants gols en 34 minuts com en els 630 anteriors de Lliga, en què va patir, de cop, els dos primers penals de la temporada. I per acabar-ho d'empitjorar, Deco es va trencar. Una altra lesió muscular, a l'adductor esquerre, que deixa l'equip amb només dos centrecampistes (Xavi i Iniesta).

No es mereixia viure una nit així Bojan Krkic, que s'estrenava com a titular. No es pot retreure res a un adolescent com el lleidatà, que als 17 anys va semblar una mica inexpert en un camp maleït (cinc derrotes en les sis últimes visites blaugranes), però que va deixar gotes de talent. Almenys, va demostrar com les gasta. Li va guanyar una vegada l'esquena a Javi Venta, el lateral que el marcava, i es va plantar davant Viera per retratar-lo en un gol que donava esperances al Barça amb el momentani 2-1.

Un paper fonamental en l'estratègia del Vila-real, que ja va marcar al minut dos amb un extraordinari gol de Cazorla, el va exercir Robert Pires, el vell soci d'Henry a l'Arsenal. Va estar a totes, sense que encara ara algun blaugrana sàpiga de què va jugar. Ho va fer de mitjapunta, darrere de Guille Franco, en aquell difús espai que no pertany a ningú, ni als centrals ni als centrecampistes. Puyol i Milito no van fer cap pas endavant ni Iniesta el va fer enrere. Així, apareixent de no se sap on, Pires recollia totes les passades dels seus defenses, combinava amb els centrecampistes i assistia Franco. Va durar el que el seu malparat cos va aguantar. Prou. Ell creava, amb Cani i Cazorla, i Marcos Senna i Bruno escombraven el centre del camp en una teranyina que els cracs del Barça no van saber traspassar.

Notícies relacionades

Sense Juan Ayuso no hi ha paradís al Tour

Marc Márquez aconsegueix que els rivals el vegin imbatible

EN MANS DE MESSI També el Barça va carregar el joc en un sol jugador. Messi, qui si no. Però a Leo el té tothom calat. Quan rebia la pilota se li llançaven a sobre hordes de jugadors grocs per frenar-lo, perquè el pobre Capdevila no el podia contenir. Tot i així, i això és el més meritori, anava desbordant un rival darrere l'altre. Se li acumulava tanta feina que no va tenir temps per mirar a la porteria de Viera.

En realitat, ningú més que Bojan la va mirar. Desactivat Henry entre Fuentes i el seu excompany Cygan, Xavi, Deco i Iniesta es van obcecar a entrar pel centre. Ni a ells, tocadors tots, els durava uns segons la pilota als peus, mentre que darrere es veien desbordats per tapar les vies d'aigua que els queien a sobre. Del minut 1 al 90.