Drogba silencia el Camp Nou (I)

2 - BARCELONA

2 - CHELSEA

Com no podia ser d'una altra manera, Barça i Chelsea van tornar a entaular un altre duel vibrant i apassionant, taquicàrdic per la rivalitat que ja han cultivat. La victòria blaugrana quan ja s'havia superat el minut 90 es va volatilitzar en el temps afegit (2-2) amb un gol de Didier Drogba en una desesperada jugada dels anglesos, que van penjar una pilota a l'àrea per veure si sonava la flauta. I va sonar davant l'estupefacció del Camp Nou, que assaboria un gran triomf. Pel joc del Barça, pels dos grans gols que havia marcat, i per José Mourinho. Tot l'orgull que s'estava empassant el tècnic portuguès va sortir a colació en la seva reacció: es va agenollar a terra per disfrutar d'un empat que ni tan sols veia pròxim.

Aquell empat va arribar en els sis minuts que va afegir l'àrbitre Stéfano Farina per les nombroses interrupcions que va patir el joc. Va mostrar fins a 10 targetes. I se'n va estalviar unes quantes més, especialment quan el Chelsea estava exhibint les seves males maneres, d'acord amb l'actitud de Mourinho, repartint puntades d'impotència en el tram final del partit, quan el Barça el feia ballar, recreant-se i gaudint d'un triomf molt dolorós, tot i que va encarrilar aviat el marcador amb un golàs de Deco. Les brusquedats van enfosquir el partit i la bellesa dels quatre gols. Tampoc va ser una sorpresa.

SURTEN ESPURNES

Notícies relacionades

El Madrid tornarà a la feina amb l’operació sortida bloquejada

Flick manté afinat el Barça

La càrrega de tensió que ja porta inherent el pols entre els dos equips va reduir el bon futbol a la mínima expressió, a breus pinzellades. Van sortir espurnes dels tacs d'alumini en cada pilota dividida i van abundar les empentes i les protestes en cada falta, símptoma del nerviosisme general. A la coneguda agressivitat del Chelsea, el Barça hi va oposar l'orgull de no deixar-se trepitjar a casa. Márquez i Motta, i també Puyol, van tenir

Passa a la pàgina següent