Un menisc trencat posa a prova la fe dels culers

El Barça ja no és París.Txiki Begiristainva alçar la veu abans del partit de Bremen per donar un toc d'atenció a l'equip, massa encantat amb ell mateix, i, desgraciadament, l'efecte que buscava ha arribat pel camí de la fatalitat. Si algú encara era als núvols, ha baixat de cop, com tantes altres vegades ha passat després dels grans moments de glòria blaugrana. Alguns culers ja van aterrar forçosament després del disgust de la Supercopa a Mònaco i ahir ho van fer gairebé tots els que faltaven de seguida que van saber que hauran de viure cinc mesos senseEtoo.Una eternitat.

La lesió que s'ha fet el golejador ha exercit un efecte dòmino i ha revifat els temors que molts creien haver enterrat per sempre precisament a París. Hi ha sentiments que mai moren, sobretot aquells que es porten a dins des del primer dia i que, en el fons, són una part dels senyals d'identitat d'una immensa majoria dels culers. De la nit al dia, la il.lusió desmesurada ha donat pas a una inquietud que tenien oblidada. El culer vol estar tranquil, vol continuar creient a cegues en un equip que s'ha guanyat el dret a no dubtar d'ell, vol pensar queGudjohnseniSaviola--sí, elConejoara té camp al davant per córrer-- marcaran junts els gols d'Etooi que tot seguirà igual. Però a molts els costa de creure-s'ho.

A molts aquest cop baix els ha arribat precisament quan començaven a arrufar el nas davant les alineacions deRijkaard,davant de tanta rotació, davant de canvis de sis en sis, davant la falta de nervi deRonaldinho,davant els maldecaps que va provocar el València i la mica de desídia que va oferir l'equip a Bremen.

Notícies relacionades

Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"

El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco

Potser no, potser és veritat que el Barça ja no és l'equip d'abans, el de gairebé tota la vida, i molts segueixen convençuts que la desgràcia d'Etoono és suficient per tirar per terra totes les expectatives que tenien abans del cruixit d'aquest menisc ni tampoc la convicció que aquest equip no doblegarà el genoll i serà fidel al compromís de marcar una època.

La qüestió és que el Barça haurà de demostrar que pot viure sense el davanterEtoo.I no serà fàcil perquèEtoono té recanvi i la prova és que la seva baixa ha obert el debat sobre la millor manera de cobrir-la. ¿Gudjhonsen? ¿Saviola? I aquí no s'acaba la cosa. ¿Cap dels dos? I jugar ambMessio ambRonaldinhocom a davanter centre, en una opció similar a la de la primera època deldream team. Si hi fosLarsson,o s'hagués fitxatForlánoDiego Milito,no hi hauria cap debat. Peça per peça i que no se'n parli més, encara que cap d'ells tampoc està a l'altura d'Etoo.Només n'hi ha un, i va decidir quedar-se a l'Arsenal. Gràcies a un menisc,Thierry Henryté la Pilota d'Or més a prop.