L’Espanyol i l’Osasuna empaten en el combat de Cornellà

Va ser una espècie de combat sense guants, però amb botes. Una lluita en la qual ni l’Espanyol ni l’Osasuna van afluixar la corda. Segurament un partit en què cap dels dos contrincants mereixia perdre i que, si s’hagués produït sobre un quadrilàter, el resultat als punts, al buscar un o un altre guanyador, hauria sigut molt discutit. Per això, l’empat va ser un resultat just.

Potser, si calgués buscar una jugada decisiva, va ser la que es va produir en el límit de la primera part, fins i tot per davant dels dos gols que es van registrar a l’RCDE Stadium i en què hi va haver tres protagonistes: un jugador per part de cada equip, Pierre-Gabriel pel costat blanc-i-blau i Abde pel ‘rojillo’ i un àrbitre, Gil Manzano, massa escrupolós i que potser va haver de respirar profund diverses vegades abans d’ensenyar la targeta vermella i expulsar els dos jugadors que s’havien embrancat en una baralla absurda al costat del banderí de córner.

Un gir total

L’Espanyol va perdre Pierre-Gabriel, el dia del seu debut com a periquito, i l’Osasuna a qui fins aquell moment era el futbolista més perillós i que estava posant en perill la defensa local. Sense Abde al terreny de joc, el partit va fer un gir total i ja mai més, a excepció de les últimes jugades amb el partit decidit, el club navarrès va tornar a portar la batuta del duel. Fins a l’expulsió d’Abde , el conjunt pamplonès superava el 70 per cent del domini de la pilota i tenia atrapat l’Espanyol.

Almenys, pel bàndol local, es va aplicar la llegenda que jugant amb 10 les coses funcionen molt millor, perquè tot li va sortir gairebé perfecte a la segona part, a la qual es va arribar amb victòria momentània de l’Osasuna, gràcies al gol aconseguit per Budimir un minut abans de la doble expulsió.

Canvi de color

Va canviar el color del partit. Va desaparèixer el to ‘rojillo’ i es va transformar en un partit dominat per l’Espanyol, amb un tècnic, Diego Martínez, que va encertar en els moviments i canvis tàctics, davant un Jagoba Arrasate, que no va reaccionar a la nova situació de jugar amb 10 i els seus futbolistes van passar de dominadors a dominats.

D’aquesta manera, a l’Espanyol només li faltava el gol, almenys per empatar. I va arribar gràcies al danès Braithwaite, que va marcar de manera consecutiva al seu estadi, després del malson d’Almeria, en una derrota per oblidar i que va trencar la bona marxa de l’equip des que va canviar l’any. Va ser un gol de mèrit per diverses circumstàncies. Perquè l’Espanyol s’enfrontava a un equip en ratxa, que lluita per les posicions europees, un dels millors Osasuna dels últims anys, i que a més està classificat per a les semifinals de Copa.

Els contratemps

Notícies relacionades

Primer fiasco de Ramis: un Espanyol sense idees hi torna a Oviedo

La guillotina de Chen Yansheng a l’Espanyol: els seus 10 entrenadors en 8 anys

I sobretot, pel conjunt periquito ja que va haver de sobreposar-se als contratemps previs al duel, sobretot a la baixa d’última hora de Joselu, el jugador més en forma de l’equip, i als que es van produir durant el partit. Perquè al marge de l’expulsió de Pierre-Gabriel, l’Espanyol va haver de reemplaçar César Montes després de rebre un dur cop al cap en un xoc amb Budimir.

Van mirar de marcar algun gol més, però l’Osasuna es va mantenir murri en defensa, sense arriscar ni un pèl, sabedors que el punt era magnífic per seguir perfectament instal·lats en les places d’honor. L’Espanyol almenys va sumar, en el debut de Denis Suárez, i qualsevol nota positiva, en la seva delicada situació a la taula, sempre és ben acollida.