Acompanyament emocional per visibilitzar les persones, més enllà de les malalties

Humanitzar les cures i atendre emocionalment els pacients en situació de malaltia avançada. Els voluntaris de l’entitat sense ànim de lucre Oncolliga, treballen per visibilitzar la persona que viu un procés oncològic i es troba a l’etapa final de la seva vida, al mateix temps que intenten deixar de banda la malaltia. Un trajecte de dues direccions, en el qual els voluntaris reben més del que donen.

Oncolliga és una de les entitats que formen part del programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació "la Caixa", i està enfocada a ajudar les persones amb càncer. De manera global, el Programa ofereix una atenció de qualitat a les persones que es troben en situació de final de vida i treballa per la humanització de les cures en situacions de cronicitat avançada i vulnerabilitat social.

L’acompanyament emocional ajuda a millorar aspectes psicològics com ara ansietat, depressió, malestar, patiment i insomni; socials com la capacitat de relació i de comunicació amb la família i amb l’entorn; i altres àmbits essencials com la dimensió d’espiritualitat, dignitat, sensació de pau i de perdó, o fins i tot l’acceptació de la malaltia.

Acompanyar, escoltar atendre

Acompanyar els pacients i les seves famílies i passar amb ells aquesta fase d’incertesa, fer-los saber, també, que no estan sols en això, especialment si es troben en situació de soledat i vulnerabilitat.

Així, des d’Oncolliga, "acompanyem les emocions i la situació del pacient en aquell moment, situacions de molt patiment, incertesa i ansietat", destaca Jordi Abad, coordinador de voluntariat de l’entitat. La seva xarxa de voluntaris, a través de les tres seus que ja té a Barcelona, Terrassa i Manresa, ofereix el seu temps desinteressadament per donar la millor qualitat de vida a la persona que acompanyaran, escoltar, sostenir. Mantenir-se al costat de les persones en el seu procés de malaltia oncològica i en el seu final de vida.

"Intentem connectar amb la persona, que ens parli de la seva vida, del que li agrada, o jugar una partida de parxís. El que volem és que se senti persona, i que la malaltia quedi a un costat". Nosaltres veiem la persona, no la malaltia, tot i que la malaltia domini la seva vida". Per això és tan important el temps que passen amb els voluntaris, ja que "ho considerem qualitat de vida", comenta Abad.

Voluntariat a l’ADN

Oncolliga acompanya fins a l’últim moment en què se’ls permet o fins i tot l’últim moment en la vida del beneficiari, especialment si no té familiars pròxims. En aquell moment, "no parlem de mort, parlem de trànsit". En parla, L’Encarnación, una de les voluntàries, que va acompanyar fins aquell moment una pacient que estava en situació de soledat. L’Encarnación va perdre un familiar després d’una malaltia oncològica, moment en el qual va conèixer el treball de l’ONG, i ara ella és qui ajuda. A més a més, en el seu ADN té la necessitat d’ajudar i de ser voluntària. Ja ha participat en diversos processos d’acompanyament. Es tracta d’estar al costat de persones que tenen molt clar el final de vida, afirma, i per això "en parla amb naturalitat". "Procuro que el malalt se’n vagi sense càrregues, vull que se’n vagi en pau".

Mentrestant, l’Albert, un altre dels voluntaris, en l’actualitat està en el seu primer acompanyament, que porta a terme amb l’ajuda de la Núria, companya a Oncolliga, a causa de la dificultat del cas. Ell destaca el vincle emocional que es genera amb el beneficiari. Després del seu període de formació (obligatòria per a tots els voluntaris) tenia dubtes sobre com ho portaria quan fes un acompanyament real, però confessa que des del primer moment hi va haver una gran connexió.

No obstant, creu que és important parlar de la mort i "donar-li naturalitat al final de vida tant per al pacient com per als familiars". L’Albert creu que la tasca de voluntariat que realitza Oncolliga d’acompanyament complementa el treball dels professionals de la salut per tractar el tema del trànsit de forma més humana. "De vegades es tracta simplement d’un silenci després d’una conversa molt dura i de creuar una mirada".

Cada voluntari també té una història, però tots tenen una cosa que els impulsa a ajudar els altres. I tots coincideixen en el mateix, el voluntari rep del beneficiari més del que dona en cada acompanyament, des de coses que els expliquen els beneficiaris fins a la forma en què afronten els problemes.

Humanització i atenció de qualitat

Notícies relacionades

Luxe relaxat en una casa senyorial menorquina

Un arxipèlag que floreix

L’acompanyament emocional produeix un benestar més gran i millor estat d’ànim que viuen durant el procés de final de vida i dels seus familiars, i posa la persona al centre del procés final de vida, tal com assenyala el programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació "la Caixa".

La feina que realitzen les diferents organitzacions que formen part del Programa posat en marxa per Fundació "la Caixa, fa ja 14 anys, és de gran importància. La sensació de tristesa també millora després de la intervenció psicosocial: en la primera visita, prop del 50% de les persones se sentien bastant o molt tristes; després de rebre atenció el percentatge es redueix al 17%.