«El diagnòstic de càncer de mama genera, en no poques ocasions, un sentiment de culpabilitat en les dones»

La malaltia sol anar acompanyada de por i soledat. Més si parlem de càncer, paraula que de vegades costa fins i tot pronunciar. El càncer de mama afecta una de cada vuit dones, unes 33.000 dones a l’any al nostre país.

A Atrys, amb sis centres oncològics en tres països, dos dels quals a Barcelona, equips multidisciplinaris treballen de forma integrada per acompanyar de forma pròxima i personalitzada cadascuna de les seves pacients en un procés que habitualment genera moltes inseguretats. 

¿Quines són les principals preocupacions de les pacients?

Els diagnòstics de càncer de mama generen preocupació quant a pronòstic, qualitat de vida i efectes secundaris dels tractaments. Generen també, en no poques ocasions, un sentiment de culpabilitat en les dones, sensació d’haver fet alguna cosa incorrecta i la voluntat de voler corregir.

¿Com respon a les seves inquietuds?

Em sembla fonamental abordar el diagnòstic de la forma més clara possible i donar la informació amb calma, estant sempre disponible per als dubtes i intentant treure el sentiment de culpa que algunes tenen d’haver fet alguna cosa malament. Les pacients amb càncer de mama no desenvolupen el càncer per no haver fet dieta o haver fumat, sinó per causes multifactorials.

Els últims anys, ¿què ha canviat per a una pacient diagnosticada de càncer de mama?, ¿quins han sigut els avenços més significatius?

Els últims 10 anys, des del punt de vista del diagnòstic, la utilització dels nous sistemes d’imatge com les mamografies de contrast o tomosíntesi fa que siguem molts més precisos en la definició de la mida tumoral o dels ganglis.

En anatomia patològica, la utilització de sistemes més automatitzats com la detecció molecular de l’afectació ganglionar o les plataformes gèniques disminueixen la variabilitat, permeten precisar millor els tractaments i eliminen quimioteràpies.

Des del punt de vista quirúrgic han disminuït enormement les extirpacions totals de la mama i dels ganglis axil·lars, amb la conseqüent disminució de les limfoedemes i dels problemes derivats que ocasionaven.

En radioteràpia, la utilització d’esquemes de tractament més curts ha sigut l’avenç més important. Actualment la pacient només rep 15 sessions (no les 30-35 de fa uns anys). A més, des de fa un any, s’està començant a implantar la utilització de cinc sessions, per tant, augmenta la comoditat del tractament. També s’han estandarditzat els tractaments anomenats d’‘irradiació parcial de mama’, que consisteixen a tractar únicament la zona on estava localitzat el tumor. Aquests tractaments han demostrat la seva utilitat en aproximadament un 25% de pacients i aquesta irradiació pot realitzar-se en cinc dies, en un amb braquiteràpia o en 20 minuts si es disposa d’irradiació intraoperatòria. Tot això ha sigut possible gràcies al gran avenç tecnològic en aquests anys: podem aplicar de forma més precisa la irradiació, administrar menys dosis en total, però augmentant la dosi diària, i així disminuir el nombre de sessions i augmentar moltíssim la comoditat del tractament, sense perdre possibilitats de curació.

És important saber que el tractament de les dones amb càncer de mama és multidisciplinari i que a més d’estar-hi implicats especialistes de diagnòstic per la imatge, d’anatomia patològica, de cirurgia, de ginecologia, d’anestesiologia, d’oncologia mèdica i radioteràpica, de rehabilitació i psicologia, actualment s’hi estan afegint especialistes en osteoporosi, cardiologia, i geriatria, entre d’altres, per millorar en control dels efectes secundaris i la presa de decisions. Aquesta complexitat fa imprescindible el paper del gestor del cas, que en molts casos l’assumeix el personal d’infermeria. 

Actualment, ¿quin és el tant per cent de curació?

Observant totes les pacients globalment, és a dir, sense classificar per l’extensió de la malaltia, podem dir que hi ha al voltant del 85% de supervivència a 5 anys. Aquesta xifra, que és per si mateixa molt bona, millora si ens centrem en la gran majoria de pacients, en aquelles que es diagnostiquen gràcies als programes de cribratge mamogràfic, llavors puja la xifra al 90-95%, és a dir, pràcticament totes. Els reptes actuals passen per oferir tractaments més còmodes amb la mínima cirurgia possible i millorar els resultats en les pacients que diagnostiquem en un estadi més avançat.

La mastectomia, l’extirpació de la mama, ¿és inevitable? ¿En quins factors es basa l’elecció de la cirurgia conservadora de la mama? ¿I quin és el paper de la radioteràpia en aquesta conservació?

Actualment evitem la mastectomia en més del 80% dels casos. Està demostrat que el tractament conservador, que sempre ha de consistir en cirurgia seguida de radioteràpia, a igualtat d’extensió de la malaltia, aconsegueix millor supervivència que la mastectomia, per tant, la frase de «si traiem la mama ens quedem més tranquil·les», ja no és certa. La mastectomia queda relegada a aquells casos en què el tumor té una mida que impedeix una conservació de la mama, que afecta la pell o alguna altra zona, o per a aquells casos en què hi ha diversos tumors mamaris separats per diversos centímetres. Fins i tot en els casos en què el tumor reapareix després un tractament conservador, es pot fer un segon tractament conservador, que consisteix en l’extirpació del tumor i una segona irradiació, amb uns molt bons resultats, en aquests casos la irradiació intraoperatòria és de gran utilitat.

¿Com hauria de procedir una dona si la seva mare ha tingut càncer de mama?

En aquells casos en què la mare és portadora d’algun gen implicat en el càncer de mama, és recomanable que la filla es faci un estudi genètic i decideixi en funció dels resultats. En cas que no hi hagi demostració de mare portadora d’algun gen implicat, la filla s’hauria de realitzar les exploracions habituals, com és la mamografia biennal a partir dels 50 anys.

Diagnosticar el càncer de mama als estadis més inicials sembla realment important. Els tests genètics, que permeten evitar la utilització de la quimioteràpia en les pacients que no en necessiten, ¿són fiables i aconsellables en tots els casos?

Si, les proves genètiques són fiables. No són necessàries en tots els casos, ja que hi ha molts casos en què ja sabem que la quimioteràpia no és necessària i en d’altres en què si que ho és. Aquestes proves són útils en casos de dubte, ja que ens donen més informació i ens permeten una presa de decisions molt més precisa.

Però, a més del diagnòstic precoç, ¿podem «prevenir» el càncer?

La millor manera de prevenir el càncer i moltes altres malalties és portar una vida saludable, és a dir, dieta mediterrània o similar, prevenir l’obesitat, no fumar i fer exercici.