"Vull viure una vida en positiu i per això fujo dels elements tòxics"

Sabem que és molt més ric qui dona que no pas qui rep: "només qui té -el que sigui, diners o qualitats- dona". Rellegir alguns textos a vegades em sotraga. Un amic m’ha derivat unes idees del papa Francesc que suposen un abans i un després: desemmascara els enemics del "poder donar", denuncia quins elements fan que algú esdevingui inútil, i fins i tot socialment tòxic.

Massa gent que "no està al costat" sinó "enfront" -d’això Marx en sabia un niu- i arrabassa qualsevol esperança de felicitat. El que deia: verinosos i fins i tot letals! Els principals enemics són tres: "el narcisisme, el victimisme i el pessimisme". I Francesc ho explica (el 31/5/2020, i internet ens ho troba). "El narcisisme duu a la idolatria d’un mateix i a cercar només el propi benefici"; el victimisme duu a queixar-se sempre dels altres; i el pessimista "carrega contra el món sencer, però roman apàtic»".

Com descobrir-los? Expressions típiques que els desemmascaren: a: "La vida és bona si n’obtinc avantatges"; b: "Ningú no m’entén (...), tothom està en contra meu!"; o c: "Tot va malament: la societat, la política, l’Església, tot". I així conclou Francesc que hi ha tres nous déus: "el déu mirall; el déu lamentació: 'em sento persona quan em queixo'; i el déu negativitat: 'tot és negre, tot és foscor'".

Jo, dels infectats per aquests ídols i si no es deixen ajudar, en fujo. Ho sento, hem de viure una vida maca, positiva, constructiva. Els enemics de l’harmonia social, de la vida, del donar-se, estan ben actius, òndia!