"Viure de lloguer s'ha convertit en un luxe"

Tinc 21 anys i com molta gent de la meva edat intento començar a fer vida independent. Però cada vegada que miro pisos de lloguer, la sensació és sempre la mateixa: no està pensat per a nosaltres. Els preus cada vegada són més alts i, quan en trobes algun dins del pressupost, les condicions són gairebé impossibles: contractes exigents, llistes de persones interessades o visites amb desenes de candidats competint pel mateix pis.

És greu que aquesta situació s’hagi normalitzat. Es parla de “dificultats d’accés” com si fos una etapa habitual de la vida, però la realitat és que cada vegada és més difícil emancipar-se sense ajuda externa. A aquesta edat, el que hauria de ser un pas natural cap a la independència s’ha convertit en un privilegi.