Vagues i legalitats

Quan escric aquestes línies estic de vaga, en solidaritat amb les dones que reclamen igualtat de drets. Uns objectius polítics que cap persona decent pot rebutjar.

Fixin-s'hi bé: objectius polítics. Segons l'actual llei de vaga aquestes són il·legals 'quan s'iniciïn o sostinguin per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l'interès professional dels treballadors afectats' (art. 11 del Reial Decret-Llei 17/1977). Curiosament aquesta vegada no hi ha hagut veus de tertulians, polítics o ingerències judicials que hagin provat de visualitzar aquesta obvietat. Massa gran és la càrrega que suporten les dones i massa la vergonya que els hauria causat deixar en evidència la injustícia de la legislació relativa al dret de vaga.

Són un Estat i una justícia hipòcrites, amb dues versions diferents segons convingui. Una pels ciutadans que el passat novembre es declararen en una vaga, que va arribar a ser declarada il·legal, per defensar els seus drets i les seves institucions, i una altra per les dones en lluita. Però que no es facin il·lusions: aquesta mateixa hipocresia no només farà que la llei de vaga no sigui modificada; sinó que els drets de les dones segueixin sent violentats. Com els dels catalans.