"Sense estabilitat laboral, no hi ha futur a planificar"

Des de ben petits ens han ensenyat que la vida és com un cercle: s’ha d’estudiar per poder aconseguir una feina, la qual ens permetrà independitzar-nos i formar una família. Però, per a molts joves, aquest camí ja no és una línia recta, sinó un laberint ple d’incerteses. Planificar a llarg termini la teva vida s’ha convertit en un privilegi més que en una opció. Com es pot pensar en el futur quan el present ja és inestable?

Personalment, amb 22 anys que tinc, estudio i treballo a jornada completa, sense saber quan aconseguiré marxar de casa i podré començar la meva vida independent. Veig a prop el final de la carrera, però no penso que sigui suficient. Avui dia, hi ha molta competència, que també influeix en la dificultat dels joves per poder aconseguir feines que ens proporcionin salaris proporcionals per poder marxar de casa.

Quantes titulacions m’hauré de treure per poder guanyar prou per poder comprar-me el meu primer habitatge? Potser cal que es replantegi si estem exigint a les noves generacions decisions de llarg recorregut en un context que no ho permet. Perquè no es tracta de manca de responsabilitat, sinó d’una realitat que ha canviat.