"Llarga vida a l’art de proximitat"

Les millors experiències artístiques poden presentar-se’ns en escenaris inèdits. Un dissabte a la tarda, en un poblet de la Segarra, descobreixo l’exposició ‘El cos com a territori’ de l’escultora Roser Sàrries, i quedo fascinada. Els murs del castell de Concabella allotgen una exposició magnífica que no ens pot passar per alt.

Per què ens agraden tant les escultures d’aquesta artista de Ponent? La resposta neix directament des de la identitat femenina. La mostra és un homenatge a la dona segarrenca, a la dona rural, a la dona universal. Dona que sosté, que cuida i que acompanya, sòlida i alhora sensible, somniadora, lectora, companya, mare, amiga, deessa.

Les figures de la Roser som totes en el trànsit vital. I veure'ns allà, en una distribució perfectament dissenyada, com un fil biogràfic que flueix enmig de la sala de pedra centenària és una vivència artística i emocional de gran volada. Pedra de la terra, bronze i tocs de pa d'or, per apel·lar al poder dels guarniments. Algunes dones han sortit de la pedra, altres estan en procés de fer-ho, altres s'hi endevinen com en un somni. Al costat d'aquests cossos territori, ens sentim arrelades i poderoses. Motomamis, que dirien algunes.

Llarga vida a l’art de proximitat, el que posa en valor el territori i lluita per fer-se visible en els circuits artístics del nostre país.