Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"No només passa a Ripoll, també a Cornellà s’aixequen murs que neguen drets fonamentals"
Creative Commons
Àngel Balmori
S’ha parlat molt del que passa a Ripoll amb les traves administratives que dificulten l’empadronament de determinats col·lectius. Però aquest no és un cas aïllat. També passa a ciutats com Cornellà de Llobregat. Els meus sogres han intentat diverses vegades empadronar-se a la ciutat de Cornellà.
Entretots
S’han presentat a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) amb tota la documentació requerida, però tot i així se’ls ha denegat tramitar la sol·licitud, al·legant únicament que no tenien cita prèvia. Fins i tot esperant el seu torn, no se’ls ha permès fer la gestió.
Aquesta situació no només és injusta, sinó que també vulnera la normativa vigent, que reconeix el dret de qualsevol persona resident a empadronar-se. Negar aquest tràmit suposa, en el seu cas, impedir l’accés a serveis essencials com la sanitat pública o poder realitzar els tràmits d’estrangeria per tal de regularitzar la seva situació.
No es demana cap tracte de favor. Els meus sogres han seguit el procediment establert. El que es reclama és que les administracions públiques garanteixin els drets més bàsics, especialment a les persones en situació de vulnerabilitat. Perquè no només és Ripoll, també a Cornellà s’aixequen murs invisibles que neguen drets fonamentals. I això, en una societat democràtica, no hauria de ser tolerat.
Participacions delslectors
"Logros de madres, herencia de hijas"
Suso Liste Santiago de Compostela (La Coruña)
"Font tiene carisma cero, mientras que a Laporta le sobra"
Carlos Javier Grané Sant Vicenç dels Horts
Mésdebats
el problema de la vivenda
- Salut mental i gent grans (i III) Míriam, filla d’una persona gran amb brots psicòtics: «És com si estigués posseïda»
- Ruta El Tren Petit, avui a pas lent
- Un passeig per la història de la sequera de Manresa
- CATA MAYOR A Cruyff li hauria agradat el Wellington
- Els sabors de sempre La segona vida dels cellers de Barcelona
