"Pels presos ens manifestarem els dies que facin falta"

“Aquest llaç groc que portes a l’abric ja està passat, era tot allò dels presos polítics de l’any passat i l’anterior, no?” –em diu una companya de feina, professora d’institut. Me la miro, bocabadada, i li dic: -“Són allà encara... o és que no ho saps?”.Un any després de la sentència, els presoners polítics estan pitjor que mai dins les presons: sense horitzó de futur i confinats. L’afany de venjança de l’Estat no té límit, però això els converteix en herois. Són a la presó per deixar votar els catalans.Per fer la revolta, per assolir la independència, per proclamar la república, calen herois. I aquests són els nostres: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, condemnats a 9 anys de presó, Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó, Joaquim Forn, condemnat a 10 anys i mig de presó, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, condemnats a 12 anys de presó i Carme Forcadell, condemnada a 11 anys i mig de presó.

“El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.”, deia Joan Fuster... Doncs Bescanó no en som, de dòcils. És per això que, cada dia, a les vuit del vespre, som molts els bescanonins i bescanonines que ens reunim a la plaça de les Nacions i allà ens desfoguem: uns amb cassoles, altres amb xiulets o amb paelles i cullerots.

Els dies que facin falta.