"Què demanem els mestres quan diem que 'volem més recursos'?"

Imaginem una tertúlia de ràdio amb deu participants. Un d'ells no para de cridar i córrer per l'estudi (NESE A. Necessitats Específiques de Suport Educatiu); la persona que l'hauria d'atendre (recursos) és en aquell moment a l'estudi del costat. Una altra no té bona comprensió lectora i li has hagut d'adaptar el contingut prèviament (PSI. Pla de Suport Individualitzat).

Una tertuliana acaba d'arribar d'Itàlia (aula d'acollida), no entén res i has de parlar més a poc a poc. Trenta minuts tard n'arriba un que és pare solter, està aclaparat pels deutes i ve de mal humor i dient renecs (NEE B. Necessitats Educatives Especials). Mentrestant, n’hi ha cinc que procuren estar atents, són aplicats, però ja han perdut el fil (ordinaris).

Creieu que és suportable aquesta situació cada dia durant set hores (mestres)? Potser necessiteu més persones que ajudin (recursos)? Baixarà l'audiència (PISA)? No seria millor que, en comptes de deu, potser només tinguéssim sis tertulians per poder controlar la situació (ràtios)? Com ho fareu el dia de Sant Jordi quan tragueu la tertúlia al carrer (sortides)?

El desconeixement del que realment vol dir "escola inclusiva" és immens. Benvinguts a l'aula d'una mestra d'una escola qualsevol.