"Padre, un legado silencioso"
Guille Castillo Barcelona
Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
ELISENDA PONS
Rosa García
L'escola inclusiva és un gran avenç com a idea, però cal dotar-la de pressupost i recursos per tal de fer-la realitat. Tant de bo fos possible aquest món ideal. Mentrestant, la trista realitat és que, afegida a un cúmul de circumstàncies com l'addicció a les pantalles dels infants, la mala educació i l’individualisme de la societat, la cultura de la immediatesa, la devaluació de la figura del professor i la manca d'un pacte d'Estat sobre educació acaba convertint-se en un maldecap per als docents, que amb prou feines aconsegueixen impartir el que tenen programat.
Entretots
Al final, i malgrat la bona predisposició i els grans esforços dels docents per mantenir un estàndard de qualitat, el que sovint s'acaba imposant és la mediocritat en molts sentits de la paraula. Ni atenem bé les necessitats d'un tipus d'alumnat, ni les de l’altre. A més, crec que hi ha una gran hipocresia en tot això. La majoria de la gent vol que el Barça guanyi la Lliga o la Copa, i ningú entendria per què l'equip blaugrana hauria d'entrenar i jugar amb jugadors als quals els faltés una cama, tinguessin greus problemes de psicomotricitat o no hi veiessin bé d'un ull. Per això existeixen primeres, segones, terceres divisions, i també l'esport adaptat. Ho tenim completament normalitzat.
En canvi, aquesta mateixa societat que accepta la segregació en l'esport, a l'escola fa un 'totum revolutum' d'alumnat. La segregació està mal vista, i els futurs 'Messi' de la medicina, la física, la literatura, la filosofia, el disseny gràfic o els oficis han de veure com la mediocritat s'instal·la a les aules i com a molts d'ells se'ls dificulta, si ho volen, la possibilitat de jugar en una altra lliga.
Crec que, si realment es volgués, podríem tenir una societat inclusiva de debò, construïda des d’una escola pública per a tothom. Però aleshores sorgeix una pregunta: per què no hi ha un 'Messi' sordmut? Per què no hi ha un 'Messi' boig per l'astrofísica? Potser és hora de deixar de viure en aquesta gran hipocresia.
Participacions delslectors
Guille Castillo Barcelona
Fernando Guerrero Cornellà de Llobregat
Jordi Querol Barcelona
Mésdebats
el problema de la vivenda