Què passa amb el PSOE?

Hauríem de considerar que un partit d’esquerra, dins del món capitalista, hauria de ser revolucionari. Però les revolucions les acostumen a fer els desesperats, aquells que hi tenen poc a perdre. I com que sembla que, a pesar de tot, a casa nostra el poble encara té molt per perdre, als partits d’esquerra no els queda altra alternativa que gestionar els pocs serrells que el sistema permet, que ja és molt si se saben administrar sàviament i amb honradesa.

Però el PSOE, referent de l’esquerra al nostre país després de l’ensulsiada del comunisme, ha anat perdent pistonada esquerrana pel que fa a, no només a les seves polítiques quan ha governat, sinó en les seves actituds com a força política. Han passat del ”a la nostra esquerra no hi ha ningú” a renunciar al marxisme i tenir com a únic objectiu sobreviure dins de la política i assegurar el seient, ja sigui al partit, a l'administració, al parlament o a l'Ibex 35. Com és que no entenen que hagi sorgit una força política a la seva esquerra, que els ha pres una bona llesca d’electorat? Potser la gent necessita jaquetes de pana o camises a quadres i cabell amb cua i no simples funcionaris. Després del penós i miserable espectacle que ens han ofert donaran el govern a la dreta doncs, si hi ha noves eleccions,  la trompada pot ser històrica. O potser el que realment no volen és menjar-se el marró sobiranista de Catalunya estant al govern?