"Els nens tenen dret a fer soroll al pati i els veïns tenen dret a descansar quan considerin"

Amb motiu de la polèmica sobre el soroll als patis escolars envoltats de blocs de vivendes pels quatre costats, veig una notícia a EL PERIÓDICO amb una fotografia on s’hi observa una pancarta sostinguda per mestres i alumnes que diu, en un perfecte català -no hi ha cap falta d’ortografia: una autèntica raresa, fins i tot, en el món educatiu-, aquestes alliçonadores paraules: "El so dels nens i nenes jugant, parlant, rient i corrent pel pati de les escoles no és soroll".

I tant, tenen tota la raó: és música celestial! I si tot això que diu la pancarta es produeix quan un veí intenta dormir de dia, perquè està malalt o bé perquè ha treballat tota la nit anterior, aleshores ja és 'El cant dels ocells'. Per cert, a la pancarta en qüestió s’han oblidat d’incloure també la paraula "xisclen".

Ho sé ben bé per experiència pròpia com a professor en les innombrables ocasions en què em va tocar fer vigilàncies de pati a l’hora d’esbarjo. Sí, xisclen, i tant! I fan soroll, també, es clar! Simplement perquè és el que toca! Lògic i normal, a la seva edat.

Una altra cosa és que es vulgui desvirtuar o camuflar la realitat i voler fer-nos veure a galet. Potser seria millor, doncs, reconèixer aquesta realitat, és a dir, que fan soroll perquè estan al pati d’una escola, però posant-hi uns certs límits. Un soroll, una mica controlat, d’acord? 

I és que en l’educació, com en tantes altres coses, els catalans volem viure enganyats sense afrontar la realitat: que no només tenen drets els nens -entre ells, el dret a jugar- sinó que també existeixen els drets de les altres persones, entre ells, el dret dels veïns a descansar quan toca i quan és necessari per a la seva pròpia salut.