"Cal modernitzar la tasca d’arrencar a mà els codis de barres dels medicaments"

Durant la meva vida laboral he treballat en una entitat bancària. Als inicis, desenvolupava tasques administratives de tota mena fins a arribar a exercir de director durant molts anys. Al llarg d’aquesta trajectòria, he pogut observar com la manera de treballar ha evolucionat a gran velocitat, especialment amb l’arribada de la informàtica, que ha fet molt més àgil la feina del dia a dia. Tot i això, també he vist com, de vegades, la tecnologia pot generar duplicitats innecessàries.

Ara que ja estic jubilat, detecto aquestes duplicitats en un àmbit ben diferent: el sanitari. Per motius de salut, sovint em cal anar a la farmàcia, i no puc entendre com, en ple segle XXI, encara es manté la pràctica d’arrencar manualment els codis de barres de les caixes de medicaments de la Seguretat Social. Aquesta acció es complementa -o duplica- amb l’escaneig del codi QR que porta cada caixa, una tasca que exigeix temps i atenció per part dels farmacèutics.

Sempre he pensat que Catalunya era un país capdavanter en digitalització i tràmits informàtics. Per això em sorprèn que encara es mantingui una pràctica tan antiquada, quan hi ha alternatives més eficients. Tinc entès que a la Comunitat Valenciana ja s’ha implementat un sistema que prescindeix d’arrencar els codis de barres, aprofitant exclusivament el QR com a identificador. Aquesta simplificació ha permès millorar el servei a les farmàcies: els clients reben una millor atenció i els professionals disposen de més temps per dedicar-se al que realment importa, que és el tracte amb la persona.

Espero que la Generalitat no deixi oblidat en un calaix el decret que hauria de modernitzar aquest procediment. Em consta que només resta pendent de signatura. Seria una llàstima que, per inacció, seguíssim perpetuant una pràctica que ja no té sentit en l’era digital.