El miracle del poble de Palència que guanya 62 veïns en un any i busca pobladors catalans: «ens diuen que no arriben a final de mes»

Però alguna cosa està passant últimament a Barruelo.

«Aquest últim any hem guanyat 62 habitants», revela, satisfet, l’alcalde, Cristián Delgado (PSOE), que des que va arribar al consistori –l’any 2019– ha revitalitzat el poble, ara exemple per a altres municipis de l’Espanya buidada que volen veure’s reflectits al seu mirall. La clau és el projecte Connecta Rural, que compta amb una subvenció de la Junta de Castella i Lleó i ha aconseguit frenar la sagnia d’habitants revitalitzant la vivenda i l’economia local.

«Una qualitat de vida que no hi ha a la ciutat»

«Se’ns va acudir un dia parlant entre alcaldes prenent un vi, pensem que calia posar sobre el paper mesures concretes per atraure nous veïns i ara veiem que està funcionant. La gent busca una qualitat de vida que no té a la ciutat», assegura Delgado sobre el seu company en aquesta aventura de repoblar, Jesús María Mediavilla, l’alcalde de Brañosera, un altre municipi pròxim que pateix els mateixos estralls de la pèrdua d’habitants i que compta amb el privilegi de ser el primer ajuntament constituït a Espanya (segle IX).

Amb la subvenció obtinguda –68.000 euros en la primera edició i 100.000 en aquesta segona– els dos consistoris han realitzat diversos plans d’actuació, creant un parc d’habitatges a preus raonables i facilitant bonificacions fiscals per als nous habitants. «Realitzem tasques d’acompanyament per a aquelles persones que vulguin venir i comprar una casa des del primer moment. Els rebem, els ensenyem el poble, l’escola, la llar d’infants, els posem en contacte amb les immobiliàries de la zona...», relata l’alcalde.

Aquest estiu han tingut diverses visites de famílies catalanes fruit d’una campanya ‘ad hoc’ que els dos municipis han realitzat a Barcelona i Sevilla. «Quan la gent va emigrar d’aquesta zona se’n va anar a Catalunya, el País Basc, Madrid... i quan vam iniciar la campanya vam veure que teníem molta consulta d’aquestes zones, gent que tenia feina, però que volia un canvi de vida», relata l’alcalde.

«A Barcelona l’auditori estava a rebentar»

Així, el juny passat se’n van anar a la Casa Regional de Castella i Lleó a Barcelona per explicar el projecte, per «testejar l’ambient, i tant a Barcelona com a Sevilla va ser una passada. Jo estava bastant temorós de com aniria però a Barcelona l’auditori estava a rebentar». Entre el públic, hi havia «bastant nostàlgic», persones que tenia avantpassats d’aquella zona, però «també gent disposada a deixar la feina que tenen i venir a viure a Barruelo. Ens deien que a Catalunya no arriben ja a final de mes amb totes les despeses».

De tots els catalans interessats per ara no n’ha concretat cap la seva marxa a la muntanya palentina, tot i que alguns han fet consulta a les escoles i a les immobiliàries. L’alcalde confia que acabin de decidir-se, ja que ofereixen nombroses facilitats que han provocat fins i tot que veïns de la pròxima Aguilar de Campoo [a 15 quilòmetres], per exemple, se n’hagin anat a viure allà. «Aguilar és una ciutat molt industrial, igual ve gent sense arrelament per feina i els és igual instal·lar-se allà que aquí. A més, a Aguilar el lloguer està pels núvols», aprecia.

Des de l’ajuntament tenen convenis amb empreses amb les quals es produeixen intercanvis d’informació sobre quins llocs es requereixen, així que fan de facilitadors amb els interessats a mudar-s¡hi, «posant en contacte les dues parts». «Una vegada arriben aquí els acompanyem en tot el procés», explica el primer regidor, que destaca com un dels factors de l’èxit de la campanya és com és d’«oberta» la comunitat de Barruelo, que prové de gent que «va venir a la mina a treballar. Aquí és fàcil adaptar-se».

Molta vivenda disponible

La repoblació de Barruelo ha provocat que l’edat mitjana de la població s’hagi reduït ostensiblement, dels «65 anys de fa uns anys als 52 d’ara». Al seu favor, el municipi compta amb un avantatge que no tenen altres zones de l’Espanya buidada, i que és vivenda lliure disponible i econòmica [a 600 euros el metre quadrat de vivenda de segona mà]. Altres zones de Castella on està arribant migració no tenen tantes facilitats en aquest sentit, ja sigui pel recel a llogar o perquè les cases són propietats de diversos hereus i no es posen d’acord ni per arreglar-les en el cas que estiguin en mal estat ni per llogar-les ni vendre-les.

«Al tenir al seu dia tants habitants hi ha un parc de vivendes privat molt alt. La gent també ha pres consciència i lloga fàcil [ajudats perquè hi ha un pla de bonificació de l’IBI a qui ho faci]», revela Delgado, que destaca que Barruelo és el sisè poble de Palència amb el sòl més barat.

Notícies relacionades

La supercentenària Maria Branyas mantenia "la microbiota d’una adolescent"

"El dispositiu et protegeix"

Entre altres mesures que s’estan desenvolupant per fer més atractiva la localitat hi ha la rehabilitació de l’antiga Escola d’arts i oficis i dels antics ambulatori o auditori per oferir habitatges de lloguer social amb opció a compra. «La despoblació s’ha de combatre així, des del territori, amb molt esforç i amb dotacions», afegeix el primer regidor, que explica que en els últims anys han tornat veïns al municipi per muntar «botigues d’electrodomèstics, de comestibles, un taller de vehicles». «A qui obri nous negocis li oferim bonificacions fiscals», afegeix Delegado, que destaca també que deixaran un lloguer irrisori, gairebé «nul», el lloguer d’espais per al ‘coworking’ a l’antiga escola d’arts i oficis.

Les polítiques han tingut el seu reflex en el mateix col·legi del municipi, que ha passat de 36 alumnes a 63 en pocs anys. «A Barruelo ningú paga llibres de text, els finança l’Ajuntament i la Junta veïnal, així com l’ajuda per a material escolar i un munt d’activitats extraescolars», conclou.