"A Badalona, la vida cultural es veu asfixiada per la inacció i la deixadesa"

L’Ateneu Barcelonès m’obre les portes amb l’estàtua d’Atenea, deessa de la saviesa, la guerra i la ciència, obra de l’escultor Lluís Montané. La figura no és només un ornament: és el símbol de la vocació d’una institució que des de fa més d’un segle acull el debat intel·lectual, el pensament crític i una activitat cultural constant. Conferències, presentacions de llibres, una Escola d’Escriptura de prestigi internacional i una història presidida per noms com Àngel Guimerà, Joan Maragall o Pompeu Fabra han convertit l’Ateneu en un far cultural per a Barcelona. És un espai on la cultura no només es conserva, sinó que es renova i es comparteix.

Només cal travessar el Besòs per trobar una realitat oposada. A Badalona, la vida cultural es veu asfixiada per la inacció i la deixadesa. La Biblioteca Central Can Casacuberta, columna vertebral de l’accés al coneixement, continua tancada, deixant la ciutadania sense un espai essencial per a la lectura, l’estudi, la formació, la investigació i la trobada.

L’Espai Betúlia, concebut per ser un centre de referència literària, roman inert, convertit en testimoni d’oportunitats desaprofitades. La manca de programació -sense tallers, sense exposicions, sense conferències- condemna la ciutat a un buit cultural que limita la seva capacitat de formació, de créixer, de generar comunitat i d’enriquir-se culturalment.

La comparació és dolorosa; mentre Barcelona es nodreix de la vitalitat de l’Ateneu Barcelonès, Badalona s’ofega en l’abandonament dels seus equipaments culturals. La cultura no és un luxe ni una activitat secundària, sinó una eina de cohesió i de progrés. Per això, la ciutat ha de de despertar dels cants de sirena i reclamar el que li correspon: una vida cultural digna, amb espais oberts, actius i al servei de la ciutadania. Perquè sense cultura no hi ha comunitat, i sense comunitat no hi ha futur.