Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

"Hi ha moltes maneres de protestar, però el tall de vies no és lícit ni efectiu"

"Hi ha moltes maneres de protestar, però el tall de vies no és lícit ni efectiu"

Siu Wu / EFE

Anar a treballar, veure retencions més grans d'allò que és habitual i, quan ets a escassos metres de la rotonda que et porta a la feina, haver de girar cua perquè un mosso t’hi obliga. Acceptar, finalment, que aquell dia serà perdut per decisions d’altres persones. Això m’ha passat avui. He tingut la sensació que els mestres, a més de fer vaga, han obligat tothom a sumar-s'hi. El seu dret a protestar ha prevalgut sobre el meu dret a treballar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Fins a quin punt el dret a la protesta d’un col·lectiu que representa només el 2% de la població activa pot afectar el dret a la mobilitat del 98% restant? En un context on la mobilitat ja està tocada pel caos ferroviari, és lícit tallar vies, sabent-ne les conseqüències? Jo crec que no. Tothom té dret a fer vaga, a manifestar-se, només faltaria. Però docents i pagesos haurien de reconsiderar les formes de fer-ho.

Hi ha moltes maneres de protestar, però el tall de vies no és lícit ni efectiu. Molts dels que el patim ens posicionem en contra de les pretensions d’aquests col·lectius. De petit, a l’escola em van ensenyar que els drets d’uns acaben on comencen els dels altres. L’exercici dels drets propis no pot vulnerar els dels altres, evitant el conflicte i garantint la convivència. Els mestres haurien de saber-ho i predicar amb l’exemple.

Participacions delslectors

Mésdebats