El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

L'autoritat acadèmica i els mitjans de comunicació

ALBERT CANALEJO

Los tertulianos del Día Mundial de la Televisión en Tecnocampus Mataró: Sergi Vicente, Anna Tarragó, Marta Roqueta, Jaume Ripoll, Alejandra Palés y Roger de Gràcia, que actuaba de presentador.

Eric ReullTeià

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimarts, 16 de juliol del 2019 - 09:15 h

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials permeten que la Universitat transmeti el seu saber fora de les aules. Cada cop més, professors universitaris del país intervenen regularment en debats radiofònics i televisius. La majoria de les vegades són professors prestigiosos, amb una llarga carrera professional.

Ara bé, això no impedeix que succeeixi un fenomen que es coneix amb el nom de 'transferència de l'autoritat professional a l'autoritat moral', tal com l'ha denominat la professora d'Ètica Margarita Mauri. Aquesta transferència consisteix en la possibilitat que qualsevol persona amb autoritat en un àmbit especialitzat, no pròpiament el moral, es converteixi en autoritat en un altre àmbit aliè al seu, per exemple, en el pla moral. Això ocorre quan als mitjans de comunicació conviden una persona, amb una destacada trajectòria professional, per a parlar sobre qüestions morals. D'aquesta manera, considera la filòsofa moral, l'autoritat moral és acceptada per moltes persones que no reconeixerien aquesta autoritat en qui veritablement la tenen. En l'actualitat, a més, aquesta transferència succeeix en atorgar autoritat als professors universitaris a parlar sobre temes polítics i socials d'actualitat. Així, acaben opinant sobre una gran varietat de temes, tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials.

L'autoritat acadèmica dels professors universitaris és legítima per raó de la seva trajectòria professional en un determinat àmbit del saber. No ho és en qüestions de moral, actualitat política i social o en d'altres àmbits del saber que no són pròpiament els seus. Tanmateix, utilitzen aquesta notorietat pública, alguns d'ells amb més de 50.000 seguidors a Twitter i presents setmanalment a televisions i ràdios públiques, per a assentar opinió sobre l'actualitat política i adoptar posicionaments ideològicament explícits a favor o en contra de determinades accions polítiques o partits polítics.

La seva notorietat pública va lligada essencialment a la seva autoritat professional, és a dir, la finalitat de les seves intervencions ha de ser acadèmica. D'aquesta manera, utilitzar aquesta notorietat per a altres fins aliens a aquesta legitimitat és confondre l'opinió pública. Suposa, en últim terme, usurpar el paper dels actors legítims i condicionar l'espai comunitari adequat per a la bona formació de l'opinió pública.

La pregunta que escau és, doncs, la següent: és legítim moralment que els professors utilitzin una notorietat en l'espai públic, fruit de la seva autoritat professional, per a parlar sobre altres temes dels quals no en tenen cap autoritat?

Participacions dels lectors

Una sociedad más preocupada por su imagen que por su intelecto

Patricia Fariña Pontevedra

Einstein ya había sentenciado que "el día en que la tecnología sobrepase nuestra humanidad, el mundo solo tendrá una generación de idiotas". Más de un siglo después ... continuar llegint

Velocidad: "El mal llamado 'Homo Sapiens' siempre se ha esforzado en acortar distancias y tiempos"

Pat Villanueva Pons Vilassar de Mar

Observando en la noche, mientras permanezco tumbado sobre la arena de la playa, viendo unas estrellas (o polvo cósmico) moviéndose... continuar llegint

Incendios: "¿Cómo podemos ir al espacio con cohetes increíbles y no ser capaces de mejorar los hidroaviones?

Andrea Montepaone Saccomandi Barcelona

Estoy viendo las noticias de los incendios en Gran Canaria y en varios puntos de España. Como todos, yo también estoy muy preocupado y muy... continuar llegint

Contradicciones: "Personas que mueren por vivir y otras que prefieren que desaparezcan sus pueblos antes que acoger familias"

Helena López Barcelona

En las noticias, últimamente se oye siempre lo mismo. El problema humanitario que sufre el Open Arms y, por otro lado, las zonas rurales que temen desaparecer debido... continuar llegint

Caso Plácido Domingo: "Cuesta creer, aunque solo a los tribunales les corresponde juzgar"

Javier Ruiz Moreno Sant Just Desvern

Con excesiva facilidad, es propio de las personas prejuzgar las conductas impropias de quienes son, se hacen, mediáticos antes de que sea dictada una sentencia por u... continuar llegint

Colillas de cigarrillo en el suelo: "Para pedir más civismo también hay que aportar soluciones"

Pedro Sánchez Tarragona

Una boquilla de cigarrillo puede tardar en desintegrarse entre uno y diez años, y muchas de las personas no somos conscientes del ... continuar llegint

"Aconsejo a Open Arms que aporte con urgencia datos que acallen de una vez a esas voces tendenciosas"

Jordi Querol Barcelona

Open Arms es una onegé de Badalona cuya principal misión es rescatar del Mediterráneo a personas que intentan llegar a Europa huyendo de conflictos bélicos, persecuc... continuar llegint

La perversa insensatez de Bolsonaro: "Un día sí y otro no"

Miguel Fernández-Palacios Gordon Madrid

En estos días de canícula, hay una crónica que ha pasado de tapadillo y, sin embargo, merecería ser destacada para desenmascarar la catadura moral de lo... continuar llegint

Casos de discriminación y la violencia de género: Las cifras cantan

Alejandro Prieto Gijón (Asturias)

Puede negarse que el nivel actual de actividad humana tenga efectos dañinos para el medioambiente y la vida en el planeta, pero las evidencias científicas señalan qu... continuar llegint