El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

L'autoritat acadèmica i els mitjans de comunicació

ALBERT CANALEJO

Los tertulianos del Día Mundial de la Televisión en Tecnocampus Mataró: Sergi Vicente, Anna Tarragó, Marta Roqueta, Jaume Ripoll, Alejandra Palés y Roger de Gràcia, que actuaba de presentador.

Eric ReullTeià

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimarts, 16 de juliol del 2019 - 09:15 h

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials permeten que la Universitat transmeti el seu saber fora de les aules. Cada cop més, professors universitaris del país intervenen regularment en debats radiofònics i televisius. La majoria de les vegades són professors prestigiosos, amb una llarga carrera professional.

Ara bé, això no impedeix que succeeixi un fenomen que es coneix amb el nom de 'transferència de l'autoritat professional a l'autoritat moral', tal com l'ha denominat la professora d'Ètica Margarita Mauri. Aquesta transferència consisteix en la possibilitat que qualsevol persona amb autoritat en un àmbit especialitzat, no pròpiament el moral, es converteixi en autoritat en un altre àmbit aliè al seu, per exemple, en el pla moral. Això ocorre quan als mitjans de comunicació conviden una persona, amb una destacada trajectòria professional, per a parlar sobre qüestions morals. D'aquesta manera, considera la filòsofa moral, l'autoritat moral és acceptada per moltes persones que no reconeixerien aquesta autoritat en qui veritablement la tenen. En l'actualitat, a més, aquesta transferència succeeix en atorgar autoritat als professors universitaris a parlar sobre temes polítics i socials d'actualitat. Així, acaben opinant sobre una gran varietat de temes, tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials.

L'autoritat acadèmica dels professors universitaris és legítima per raó de la seva trajectòria professional en un determinat àmbit del saber. No ho és en qüestions de moral, actualitat política i social o en d'altres àmbits del saber que no són pròpiament els seus. Tanmateix, utilitzen aquesta notorietat pública, alguns d'ells amb més de 50.000 seguidors a Twitter i presents setmanalment a televisions i ràdios públiques, per a assentar opinió sobre l'actualitat política i adoptar posicionaments ideològicament explícits a favor o en contra de determinades accions polítiques o partits polítics.

La seva notorietat pública va lligada essencialment a la seva autoritat professional, és a dir, la finalitat de les seves intervencions ha de ser acadèmica. D'aquesta manera, utilitzar aquesta notorietat per a altres fins aliens a aquesta legitimitat és confondre l'opinió pública. Suposa, en últim terme, usurpar el paper dels actors legítims i condicionar l'espai comunitari adequat per a la bona formació de l'opinió pública.

La pregunta que escau és, doncs, la següent: és legítim moralment que els professors utilitzin una notorietat en l'espai públic, fruit de la seva autoritat professional, per a parlar sobre altres temes dels quals no en tenen cap autoritat?

Participacions dels lectors

¿Quiénes son los máximos culpables de la contaminación en Barcelona?

Ramon Masip Bastida Reus

Hace unos días, leí un estudio de la organización Transport & Environment referente a la contaminación de los vehículos... continuar llegint

Ser del Espanyol, un sentimiento que va más allá del fútbol

Joan Sada Vidal Barcelona

He leído el artículo de Josep Martí Blanch, ... continuar llegint

Les esbiaixades declaracions del Síndic de Greuges sobre les llistes d'espera sanitàries

Manuel Moreno Hernández Castelldefels

Senyor Ribó, qui l'ha vist i qui el veu. Recordo quan exercia de líder del PSUC. Quan va deixar el paper de polític oficial i ... continuar llegint

Carta en respuesta a Mari Pau Domínguez: "Sus afirmaciones son un mal pago de agradecimiento a la tierra de acogida"

Francisco Gimeno Juan Barcelona

En referencia a la e... continuar llegint

El problema de Catalunya con el Estado es cultural

Roger Andreu Aymerich Pujol Lleida

Siempre que tocamos el tema Catalunya se observa con diferentes lentes: unos que si hay que darles caña, los otros que si montamos el chir... continuar llegint

Practicar esport pot salvar la pròpia vida

Miquel Pucurull Fontova Barcelona

L'altre dia, la britànica Audrey Mash va anar d'excursió al Pirineu, es va perdre, i una sobta... continuar llegint

'Més que un club', el Barça es un circo

Jordi Anglada El Prat de Llobregat

Reconozco que el título me delata; soy culé y me preocupo por una entidad de la que soy socio desde que tengo uso de razón. Y también es c... continuar llegint

Respuesta a Pepa Bueno: "España no es un Estado opresor"

Marga Torre Barcelona

No, Pepa, no. España no es así. Yo, catalana, lo llevo diciendo muchos años; explicando en la Generalitat, donde trabajo, que Espa... continuar llegint

Lamentables declaraciones de Susana Díaz ante el caso de los ERE

Jordi Querol Barcelona

Escuchar por televisión a Susana Díaz justificarse en relación con el caso de los ERE, me resultó ... continuar llegint