"Israel ha d’aturar la guerra, però Hamàs ha de donar el primer pas"

Penso que a la guerra de Gaza hi ha un descarat sectarisme en contra de l’Estat d’Israel en la majoria dels mitjans de comunicació. No negaré pas l’horrible matança i les pressumptes violacions del dret humanitari internacional que l’exèrcit israelià està perpetrant en contra de la població civil palestina en aquesta maleïda guerra.

Trobo a faltar, en canvi, una condemna dura i explícita en contra del paper de Hamàs per la seva ineludible responsabilitat en aquesta guerra, l’origen de la qual, com tothom sap -però molts es neguen a recordar- fou responsabilitat seva arran dels salvatges atacs terroristes que van dur a terme contra la població civil israeliana el passat 7 d’octubre.

I no sé fins a quin punt s’és conscient de la immensitat d’aquella tragèdia, ja que a banda dels gairebé 200 ostatges i les nombroses dones víctimes de violència sexual, els més de 1.200 morts israelians, la majoria civils, foren com si als Estats Units en l’atemptat de les Torres Bessones de l’11 de setembre del 2001 haguessin mort, en proporció a la seva població, unes 40.000 persones.

Israel ha d’aturar la guerra per justícia i per humanitat, però si Hamàs estima el seu poble, ha de donar, atesa la seva responsabilitat en l’inici de la guerra, el primer pas: demanar un alto el foc i alliberar tots els ostatges. I si cal, oferir la rendició de les seves "milicies". Després, ja vindrien les negociacions polítiques sota supervisió internacional de cara a l’establiment d’una pau duradora i el reconeixement de l’Estat palestí, prèvia renúncia per part de Hamàs al seu objectiu fonamental: la destrucció de l’Estat hebreu.

A vegades, algú s’ha de sacrificar pel seu poble, enlloc de sacrificar-lo en nom dels seus objectius polítics i militars.