"La infància no pot esperar: a Sant Antoni reclamem un barri digne"

He decidit escriure aquesta carta perquè crec que les mestres eduquem més amb allò que fem que amb allò que diem. Per coherència amb el meu discurs i amb el currículum d'educació bàsica de Catalunya, vull alçar la veu. Aquest currículum estableix, entre d’altres, la competència social i ciutadana, que demana a l’alumnat comprendre la realitat social, resoldre conflictes de manera democràtica i participar activament en el seu entorn amb responsabilitat i respecte pels drets i deures cívics.

Soc mestra i vaig triar l’educació com a forma de construir un món més just. Sempre he defensat que els infants no són els ciutadans del futur, sinó ciutadans d’avui, amb drets que s’han de garantir ara. Però al barri de Sant Antoni, aquests drets es vulneren cada dia. Les criatures conviuen amb escenes de drogodependència als carrers, robatoris, persones sense sostre amb problemes de salut mental i espais públics bruts i degradats.

Les famílies vivim amb preocupació i impotència, i els infants, massa sovint invisibles, pateixen en silenci. De què serveix parlar de drets de la infància si no poden caminar segurs pel seu barri? L’Ajuntament de Barcelona té un pla d’infància que promet benestar, joc i igualtat d’oportunitats. Però, des de Sant Antoni, això sembla paper mullat. Com podem garantir aquests drets enmig de la por i la deixadesa?

Reclamo amb fermesa que s’actuï amb responsabilitat i valentia. No en tenim prou amb declaracions: calen mesures urgents i efectives per assegurar un entorn digne als nostres infants. La infància no pot esperar, perquè el seu temps és ara.