El 'no' independentista als Pressupostos i la 'amenaça fantasma' de les dretes

No voldria ser alarmista, però no sé fins a quin punt ens beneficia no haver recolzat els pressupostos. És evident que representen i  defensen, també, el constitucionalisme i que en el seu moment van donar suport al 155, però el PSOE ha estat l'únic partit d'àmbit estatal, junt amb Podemos, que almenys ha fet una certa gesticulació d'acostament a les reivindicacions catalanes.

Cert és que la seva pròpia naturalesa de partit espanyolista, li impedeix cedir amb quasi bé totes les reivindicacions que proposen els partits independentistes però també és veritat que, com a mínim, tenen dues corrents internes actitud que no tenen els partits de dretes espanyols. Aquests darrers són granítics, homogenis en els seus plantejaments estrictament bel·licosos. El PSOE, si més no, suposo que pressionat pel PSC, va fer un cert viratge, encara que només fos de cara a la galeria, per fer veure una certa voluntat d'entesa per tal de cercar possibles solucions.

Però no ens enganyem. Tot i l'aparent bona fe del govern de Sánchez, la seva genètica els obligà a fer-se enrere alhora d'atendre les peticions. De fet, no hauria d'estranyar a ningú. Són el que són i, a les seves files, hi ha personatges que són més papistes que el Papa. No obstant, sí que se'ls ha de reconèixer que, almenys, s'han dignat a asseure's en una taula, encara que no hagi servit per a res.

Més aviat al contrari; per una banda, els ha erosionat de cara als partits de dretes, que han aprofitat aquests gestos per llençar-los la cavalleria  per sobre i, per l'altra, el fet de la política de no concessions ha esdevingut la fi del govern actual.

I ara què?, ens preguntem. No podem ignorar que una aliança de PP-C's-VOX a les Corts no solament serà una muralla infranquejable, sinó que, a més, poden portar el seu odi a tot el que faci olor a català independentista fins a ves a saber on i amb quines conseqüències. És evident que, amb la força, ni a la llarga ni a la curta, aconseguiran fer desaparèixer el sentiment catalanista, igual com altres que ho han intentat i tampoc ho han aconseguit. Però poden fer mal. I molt.

Una aplicació a fons del 155 de manera indefinida, la il·legalització de partits que no acatin la Constitució, la intervenció dels mitjans de comunicació i la revocació de totes les competències figuren en el seus programes. Fan por. Són el fantasma d'una amenaça que pot ser real. No obstant, encara que s'ho pensin, no podran amb nosaltres. Mai.