El "fàstic projectiu" o com es rebutja a grups humans vulnerables

Les emocions humanes són un misteri, oi? Governen bona part de la nostra vida. A la pel·lícula Del revés (Inside Out, 2015), de Pixar, n'il·lustren les bàsiques: alegria, tristesa, ira, por i fàstic. Els neuropsicòlegs en suggereixen una sisena, la sorpresa, però no la van poder dibuixar ni caracteritzar perquè – malauradament – dura poc, no té prou permanència.

Acabo de llegir The Monarchy of Fear (2018), de la Martha Nussbaum. Ella és ben coneguda, especialista en anàlisi emocional: relaciona la por, la ira i altres sentiments humans amb el rebuig. El fàstic és més aviat après, no del tot innat. De petits l'apliquem a bruixots i a l'"home del sac", tots llefiscosos, però després – ens diu la filòsofa– ho duem a la vida social: "el que és fastigós es projecta sovint cap a fora, cap a un grup vulnerable". Ja les bruixes de Macbeth de Shakespeare coïen dins el seu calder al jueu, al turc o al musulmà, i al tàrtar (segons la mitologia coneguda a l'època, probablement un africà negre).

I ara alguns necessiten també bolcar el seu "fàstic projectiu" (expressió tècnica de la Nussbaum), dient a altres persones humanes que "són uns pudents i unes bèsties". No és nou: s'ha fet amb les castes a l'Índia, amb tota mena de racismes o de menyspreus cap a subgrups religiosos, sexuals o socials. Espero que -amb la civilització i l'ètica- siguem capaços de veure humans (l'imaginari enemic odiat és pintat de verd per la por).

Els sentiments són comuns a tot ésser humà, però alguns els projecten en altres: aquests són els que sí que em fan llàstima i em generen personal rebuig, justament els botxins. Tot i que em repugna i m'avergonyeix que humiliïn qui passa necessitat, he d'intentar vèncer jo aquest sentiment negatiu, de fàstic, envers els opressors. No se'n sortiran.

La filosofia política de la Nussbaum toca fibres ben properes a l'ésser humà: val la pena llegir-la.