"Europa ha de despertar i renovar-se"

Com a ciutadà europeu, observo amb profunda preocupació i amb una certa vergonya aliena la feblesa de la nostra resposta comuna davant el complex escenari geopolític actual. Resulta gairebé kafkià que, mentre des de Washington es plantegen ambicions territorials sobre Groenlàndia, territori sobirà d’un soci europeu, la reacció institucional d’Europa sigui la dispersió i la tebior.

És desolador constatar que davant d’un repte d’aquesta magnitud, cada estat actuï pel seu compte. Mentre alguns països han demostrat determinació amb una presència militar creïble, altres s’hi limiten a contribucions purament testimonials. Aquesta manca de cohesió no només debilita la nostra defensa, sinó que ens resta credibilitat davant de líders que només respecten la fermesa.

El senyor Rutte, cap de l' OTAN, es posa de perfil, doncs igual que va dir amb el tema de la despesa militar del 5% (sí senyor, Europa complirà ), ara admet que Trump fa el que toca. També la presidenta de la Comunitat Europea mostra una debilitat més que preocupant y, a més, està atrapada en assumptes burocràtics. Resulta preocupant veure com es cedeix davant exigències externes y depèn de fora de moltes coses, com la tecnologia, entre altres.

O bé Europa avança cap a una defensa coordinada o continuarà sent un actor secundari en decisions que es prenen lluny de les seves fronteres. Per dignitat, Europa ha de despertar y renovar-se.