Als presidenciables del Barça: "Ja toca que compliu la promesa de tractar millor als socis"

Cada any paguem religiosament les nostres quotes de socis, que no són barates. També estem en la inacabable llista d’espera de dos abonaments i, mentrestant, anem comprant entrades per als partits. Som socis de comarques que, a la morterada dels preus de les entrades per a cada partit sumem les despeses de benzina, aparcament i menjar.

Un cop a l’estadi, més que sovint ocupem els nostres seients envoltats per mil turistes que fumen durant el joc, que no saben ni com vesteix l’equip local i que es comporten igual que en un parc zoològic, sense callar i amb cap interès per a l’esport. Una vegada, ens van regalar unes samarretes i vam voler -pagant, com sempre- estampar-hi els noms a la botiga oficial del club, però com que les samarretes no eren comprades allí, la màquina de fer diners que és el Barça, a costa dels sentiments dels socis, es va negar a fer-nos el detall.

Ara que els dos presidenciables us ompliu la boca prometent un millor tracte als socis, seria un detall que fos veritat.

Bernat Pinyol i Joan Pinyol. Socis del FC Barcelona.