"Eduquem prou bé els nostres fills? Fins on arriba la seva responsabilitat?"

La notícia recent sobre tres menors que haurien agredit sexualment una companya d’institut a Gironella (Berguedà), mentre ho gravaven, ens obliga a mirar més enllà del fet puntual. No podem limitar-nos a l’escàndol o a la condemna fàcil. Hem d’anar al fons: què està fallant en la nostra educació perquè nois d’aquesta edat cometin actes tan greus?

Vivim en una societat on els joves tenen accés immediat a continguts violents i sexualitzats, però sovint sense una educació emocional ni afectiva que els permeti entendre el respecte, el consentiment o els límits. Parlem molt de tecnologia i molt poc de valors. I després ens sorprèn que alguns adolescents reprodueixin patrons de dominació i humiliació com si fossin jocs.

Tanmateix, hi ha una altra qüestió igualment incòmoda: és ètic que un menor de 14 anys sigui inimputable? És a dir, que per molt greu que sigui el delicte, no pugui rebre cap sanció penal ni educativa dins del marc judicial. La intenció d’aquesta protecció és bona: es parteix de la idea que abans d’aquesta edat els infants no tenen prou maduresa moral per entendre les conseqüències dels seus actes. Però, davant fets com aquests, aquesta premissa encara s’aguanta?

Potser caldria repensar el sistema: no per criminalitzar els menors, sinó per assegurar que hi hagi una resposta educativa ferma i immediata, encara que no sigui penal. No pot ser que una víctima es quedi sense justícia i que un agressor menor de 14 anys no rebi més que una amonestació simbòlica. La responsabilitat també s’aprèn, i no fer-los-en sentir cap és, en el fons, una altra forma d’abandonament educatiu.

Aquest cas ens interpel·la com a societat: com eduquem els nostres fills, quins valors els transmetem, i quins límits posem. Potser és hora de revisar no només les lleis, sinó també les consciències.