Diarrea mental: la nova pesta negra

Ja fa temps que s'insta a denunciar anònimament alhora que es reclama més contundencia en l'aplicació del 155 i s'atorguen condecoracions com a reconeixement dels serveis prestats (serveis?). Vistes les circumstàncies, no seria d'estranyar que properament s'organitzés una xarxa d'espies i confidents, si és que no existeix ja. Tot plegat, inaudit! Es pot admetre com a normal fer apologia de la delació i de la repressió mentre es criminalitza qui defensa els principis democràtics de forma pacífica i cívica? La resposta és no, rotundament no. 

El fet de vomitar bajanades sistemàticament (tot un síntoma de malaltia) i de plantejar propostes surrealistes (per qualificar-les d'alguna manera) no fa altra cosa que posar de manifest el nivell exhibit per part de determinats personatges de la mal anomenada classe política que, per cert, de classe, res. 

Com que desconec la malaltia que pot arribar a destruir els drets i les llibertats fonamentals, em permeto introduir el concepte de diarrea mental, en alguns casos diarrea mental galopant amb connotacions hereditàries i amb risc de pandèmia si no s'hi posa remei a temps. Cal recordar que talment com va passar al segle XIV amb la pesta negra, el problema sobrepassa fronteres; per tant, la teràpia a aplicar requereix la implicació de tothom que tingui la capacitat, i especialment la voluntat, d'eradicar l'amenaça; una democràcia malalta i no tractada córre el perill d'entrar en estat crític i, com a conseqüència, derivar cap a una situació irreversible.