"Als que denuncien el monolingüisme els recomano que visitin alguns hospitals públics"

Darrerament, i per qüestions familiars, he hagut de visitar en diverses ocasions alguns hospitals públics de la meva comarca com el CAP de la meva localitat, al Baix Llobregat, i he pogut comprovar com tota la informació adreçada al públic i als pacientes està redactada en les dues llengües oficials i que el castellà és la llengua vehicular d’ús àmpliament majoritari entre les membres del personal sanitari, tot i que és força freqüent que en les seves converses s’intercalin les dues llengües, el català i el castellà, amb tota naturalitat.

Una situació que no fa res més que reflectir, en bona part, el que donava a conèixer la darrera enquesta del CEO del novembre passat, on es constatava que gairebé tres de cada quatre catalanoparlants (un 74%) acostuma a canviar al castellà amb les persones que utilitzen aquesta llengua.

Tanmateix, la meva família i jo pràcticament mai hem tingut cap problema a l’hora de poder-nos expressar en català, doncs sempre hem estat atesos molt amablement, ja sigui perquè el personal sanitari s’expressava en la nostra llengua, ja sigui perquè la majoria de vegades, tot i parlar en castellà, l’entenia perfectament, tret de dues ocasions durant l’estiu de l’any passat en què vam haver de parlar en castellà amb dos metges del meu CAP perquè no entenien el català.

Un fet aquest que també queda igualment palès a l’esmentada enquesta del CEO on es constata la desigualtat a l’hora de ser atesos a casa nostra en les dues llengües oficials, ja que mentre gairebé un terç dels catalanoparlants (un 31%) diu que no pot fer servir la seva llengua en tots els àmbits de la seva vida, aquest percentatge baixa fins al 7% entre els castellanoparlants.

Per tot plegat, recomanaria a totes aquelles persones que denuncien l’existència d’un suposat monolingüisme oficial excloent en català que trepitgin alguns d’aquests hospitals públics catalans per poder comprovar quan de desencertades i injustes són les seves crítiques.