"Si realment es vol garantir el dret a l’habitatge, cal deixar de gravar-ne l’accés"

L’accés a l’habitatge és avui una de les principals fonts de desigualtat a Catalunya, especialment en zones tensades com Barcelona, i no afecta només a les persones menors de 35 anys. Tot i això, es continua exigint un 10% d’ITP (o IVA en obra nova) en la compra del primer habitatge habitual, amb només comptades excepcions. En un mercat on un pis pot costar 300.000 euros, aquest impost suposa uns 30.000 euros addicionals, que se sumen a una entrada ja molt elevada.

El problema no és tant la quota hipotecària mensual, sinó la barrera inicial, sovint inassumible per a qui ha viscut sempre de lloguer. Sorprèn que cap partit polític plantegi reformar aquest impost mentre es defensa el dret a l’habitatge. La contradicció és evident: gravar l’accés no el facilita. Hi ha alternatives: eliminar l’impost per al primer habitatge sense límits d’edat ni renda; establir exempcions parcials (per exemple, els primers 300.000 euros); aplicar-ho només en zones tensades o permetre’n el pagament fraccionat a llarg termini.

Totes aquestes opcions serien més directes i efectives que molts ajuts públics. Si realment es vol garantir el dret a l’habitatge, cal deixar de gravar-ne l’accés: perquè avui, aquest impost no regula el mercat, simplement decideix qui pot entrar-hi i qui en queda fora.