Illa recepta gestió i «moderació» en un curs polític en què espera la tornada de Puigdemont

La trobada de tot el Govern a Arnes, Terres de l’Ebre, està dissenyat per fixar el rumb del segon any de legislatura amb Illa de president. Una cimera per alinear tots els consellers amb l’estratègia a seguir, determinar prioritats i urgències i anticipar riscos. En ple canvi geopolític mundial –el president ha fet referència a això de nou en el seu discurs–, com tot trontolla, cal tenir un pla definit que aportin estabilitat. L’Executiu té el seu i aquest cap de setmana farà balanç del recorregut fins ara i del que queda per recórrer, especialment abans de finals d’any.

Rumb als pressupostos del 2026

«La gestió és el més important. No és senzilla ni òbvia. Fer un pla és senzill, però cal executar-lo. Ens queden quatre mesos per fer tot el que ens hem compromès a fer», ha assegurat el president. No ho ha esmentat directament, però és just en aquell temps que espera aprovar nous pressupostos per al 2026, per la qual cosa el missatge anava també en la direcció de demanar a tot el seu equip que pressionin l’accelerador per complir amb tot el pactat amb ERC i els Comuns, els socis amb qui mirarà de negociar aquests comptes i que ja han aixecat el dit per demanar que se saldin comptes. El finançament singular i les polítiques de vivenda marcaran el compàs de la legislatura. Però no seran les úniques.

Sense anar més lluny, els incendis d’aquest estiu i els episodis de tempestes violentes, ha remarcat el president, obliguen a impulsar un «canvi de mentalitat». D’una banda, Catalunya presentarà una bateria de propostes en la conferència de presidents que abordarà el pacte d’Estat per fer front al canvi climàtic. I, de l’altra, ha advocat per una transformació de la política forestal. «Hi ha massa bosc. Hem de posar punt i final a això i decréixer en massa forestal", ha assegurat. També ha apuntat el com: «Si hi ha activitat econòmica al territori, hi haurà gestió forestal».

El dard al PP

Sibil·lí sempre en els dards que llança, Illa ha dedicat també una part de la seva intervenció a criticar el PP després d’un estiu en què, mentre cremaven milers d’hectàrees a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, Alberto Núñez Feijóo i els seus presidents autonòmics han intentat situar la responsabilitat de la gestió dels incendis en el Govern de Pedro Sánchez. «Com a Govern volem exercir les nostres competències amb plenitud i responsabilitat. Si hi ha coses a millorar, les reconeixem i les fem, però no jugarem a traslladar responsabilitats que són nostres a d’altres», ha etzibat. El contrari, ha advertit, no fa més que «allunyar» la ciutadania dels seus governants.

Notícies relacionades

De supervisar Rodalies a la prevenció forestal: el Govern s’encomana al «mètode Illa» per minimitzar riscos

ERC i Comuns amenacen d’endarrerir la negociació dels pressupostos d’Illa

En el Govern analitzen amb preocupació la desafecció creixent, especialment, a escala estatal i l’extrema dreta com a principal beneficiària d’aquest context. Illa ha demanat «moderació» i «ponderació» davant un clima que ha definit com a «molt tens i amb molta radicalitat i agressivitat». L’única radicalitat amb què està d’acord, ha precisat, és en els «valors i principis», com el de reconèixer que tothom té «drets i deures, resi el que resi» –afirmació que fa a la calor dels discursos contra la immigració del PP i Vox.

En aquest punt, s’ha compromès a defensar els drets religiosos i lingüístics, sabent que el del català és un altre dels fronts oberts, a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el model d’immersió a l’escola. En aquesta carpeta dels drets que tocarà defensar, Illa ha advocat també per salvaguardar la separació de poders. És aquí quan ha augurat que aquest podria ser el curs polític en què torni Puigdemont. «Demano el desplegament efectiu de la llei d’amnistia», ha tornat a insistir com mesos enrere amb el Tribunal Suprem com a principal receptor del missatge. La tardor ve carregada, així que el Govern es disposa a, en paraules d’Illa, «prendre aire» per no quedar-se sense alè.