Unes 140 famílies de l’Hospitalet viuen en baixos considerats ‘inundables’: «Si hi ha risc, que ens indemnitzin»

Unes 140 famílies de Bellvitge viuen en baixos sense cèdula d’habitabilitat i insten l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat a regularitzar la seva situació. «Es van construir com a vivendes i tota la vida han sigut vivendes», remarca una de les afectades, Isabel de la Fuente, en una carta dirigida a la secció de Participació d’EL PERIÓDICO. 

La parella de De la Fuente va comprar uns baixos al número 37 del carrer de l’Ermita de Bellvitge el 2004 amb la cèdula d’habitabilitat vigent, com acrediten diversos documents en el seu poder. Quan va caducar, el 2007, va intentar sense èxit renovar-la. «Ho vaig intentar en diverses ocasions, fins que després de diverses instàncies i reunions a l’ajuntament em van dir que obeïa a un dictamen de 1974 segons el qual la zona [entre la Rambla de la Marina i Mare de Déu de Bellvitge] es considerava inundable», explica la veïna que ara representa uns 140 afectats. «En total es van construir 170 baixos –continua–, però alguns sí que tenen cèdula sent idèntics als nostres perquè van aconseguir renovar-la. ¿Com s’explica això?»

«Està clar que algú no ha fet bé la seva feina», respon una altra veïna afectada, María Bravo, que va arribar al barri de Bellvitge amb tot just tres anys. La seva mare treballava precisament per a la immobiliària responsable d’aquesta promoció, Ciutat Comtal S.A., i la seva família tenia dret a l’ús com a vivenda d’un dels baixos. «Se’ns va inundar la casa amb la famosa riuada del setembre de 1971, però afortunadament estàvem fora de vacances a Huelva. No teníem assegurança, el pis pertanyia a la immobiliària», explica Bravo, que juntament amb De la Fuente està recollint firmes entre els seus veïns. 

Riuada històrica el 1971

Els més grans del carrer de l’Ermita de Bellvitge recorden aquell fatídic mes de setembre de 1971 que el barri va quedar inundat durant un parell de dies. «L’aigua ens arribava per la cintura i molts vam estar donant un cop de mà per treure els mobles dels baixos», rememora Antonio Gutiérrez, de 72 anys, que viu al bloc de la lectora però uns pisos més amunt». «Es va inundar perquè no s’havien construït les Rondes i tampoc hi havia canalitzacions, això eren camps», afegeix un altre veí, José Castellanos, de 88 anys, que va arribar al barri quan es va casar, fa mig segle. 

Tres anys després del desbordament va aparèixer el dictamen que els impedeix ara –gairebé 50 anys després– aconseguir una cèdula d’habitabilitat. «El dictamen de 1974 continua pesant el 2023 malgrat que el curs del riu Llobregat ha sigut modificat en tots aquests anys igual com el clavegueram del terra de Bellvitge, i per tant el dictamen esmentat no té sentit que continuï afectant aquestes vivendes amb els consegüents perjudicis econòmics i socials per als seus habitants», diu un comunicat enviat per aquests veïns a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Els veïns afectats es troben ara mateix en un dilema. No poden viure sense aquesta cèdula d’habitabilitat perquè s’exposen a ser sancionats i no poden vendre ara els seus baixos i buscar una altra vivenda perquè sense aquest document el seu domicili actual té molt menys valor. «No pot ser que durant tots aquests anys em cobrin l’IBI com a vivenda i ara em diguin que no és una vivenda», protesta la lectora. D’altra banda, ¿realment hi ha risc d’inundació? 

Pendents d’un estudi extern

A Urbanisme de l’Ajuntament de l’Hospitalet són coneixedors d’aquesta preocupació veïnal i expliquen a aquest diari que «abans d’acabar l’any» es redactarà un estudi d’inundabilitat. A partir d’aquest encàrrec extern, diuen, es podrà determinar «les zones afectades del barri per als temps de retorn de 100 i 500 anys» [probabilitat mitjana i excepcional respectivament]. Aquest estudi s’enviarà, continuen des d’Urbanisme, a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) «perquè informi sobre si les condicions d’habitabilitat amb aquests paràmetres permeten l’ús d’aquestes plantes com a vivenda». Així, donaran una resposta definitiva a la petició d’aquests propietaris de plantes semisoterrades quan disposin de l’informe de l’ACA.

Amb tot, des d’Urbanisme avancen que la inundabilitat depèn bàsicament del risc de crescuda del Llobregat, i no de l’existència del clavegueram, com defensen els veïns afectats.

Probabilitat «baixa o excepcional»

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Fonts de l’ACA, per la seva banda, confirmen a aquest diari que el barri de Bellvitge és «en una zona inundable per un període de retorn de 500 anys», cosa que significa que la probabilitat d’ocurrència és «baixa o excepcional», almenys segons els estudis de què disposen actualment. Segons els seus mapes, hi ha trams en altres trams pròxims al riu Llobregat amb més probabilitat de quedar negats, amb probabilitats «mitjana» i «alta». D’altra banda, a l’apartat Seguretat Ciutadana de la web de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la zona de màxima crescuda –Cartografia Inuncat– correspon al barri de Bellvitge. 

Per la seva banda, els afectats només esperen un nou informe, rigorós i actualitzat. Segons la seva opinió només hi ha dues solucions possibles: «O es tanquen tots els baixos per perill real o no existeix tal perill el 2023 i s’anul·la el dictamen de 1974».