El Reishi: per a què serveix el ‘fong de la immortalitat’ gairebé desconegut a Espanya

Stricto sensu, els fongs no són ni plantes ni animals en el sentit tradicional del terme. No obstant, sí que són éssers vius que comparteixen algunes característiques amb els dos grups d’organismes.

Antigament es classificaven en el regne vegetal, juntament amb les algues, molses i falgueres –les anomenades ‘plantes sense flors’–, per la seva reproducció per espores, entre d’altres. Però tenen diferències significatives que els distingeixen. Per exemple, els fongs no poden fer la fotosíntesi per produir el seu propi aliment perquè són organismes heteròtrofs que s’alimenten absorbint nutrients d’altres organismes morts i en descomposició.

A més, els fongs no tenen clorofil·la, una molècula essencial en la fotosíntesi de les plantes, i les cèl·lules tenen una paret cel·lular diferent de la de les plantes. En termes d’estructura i funció, els fongs tenen més en comú amb els animals que amb les plantes, tot i que també hi ha diferències importants entre els dos grups.

Regne ‘Fungi’

Per tant, els fongs són un grup separat d’organismes anomenats regne Fungi, (Eumycota o fongs veritables).

Dins del regne ‘Fungi’ també s’hi poden trobar múltiples organismes, des de la floridura fins als bolets comestibles com el xampinyó, elrovelló i el cep, per posar només tres exemples dels més coneguts.

Però també hi ha altres grans desconeguts, almenys a Espanya, com el reishi (‘Ganoderma lucidum’), un fong medicinal i comestible originari de l’Àsia i de la família ‘Ganodermataceae’. També se’l coneix com el bolet de la immortalitat, el fong de la longevitat i el fong de l’eterna joventut, a causa de les seves propietats medicinals i els beneficis per a la salut.

Tot i així, en les medicines tradicionals xinesa i japonesa és àmpliament utilitzat: fa més de 2.000 anys que es fa servir per tractar una àmplia varietat de malalties i millorar la salut general. Es creu que el reishi té propietats antioxidants, antiinflamatòries, immunomoduladores, antivirals i antitumorals, i s’ha fet servir per tractar afeccions com el càncer, la hipertensió, la diabetis, la malaltia hepàtica i les malalties autoimmunitàries.

Propietats medicinals

El reishi conté més de 400 compostos bioactius, incloent-hi triterpenoides, polisacàrids, àcids grassos, esteroides i aminoàcids. Es creu que els polisacàrids i triterpenoides són els principals compostos responsables dels efectes medicinals del reishi.

Els polisacàrids del reishi tenen propietats immunomoduladores, que significa que poden ajudar a enfortir el sistema immunològic i reforçar la capacitat del cos per millorar-ne la resposta immunitària al càncer i algunes malalties infeccioses. S’ha demostrat que els polisacàrids del reishi també tenen propietats antiinflamatòries, cosa que els converteix en un tractament potencial per a malalties inflamatòries com l’artritis.

Els triterpenoides del reishi tenen propietats antioxidants i antitumorals, cosa que significa que poden ajudar a prevenir el dany cel·lular causat pels radicals lliures i poden ajudar a prevenir el càncer. Els triterpenoides del reishi també poden contribuir a reduir la inflamació i millorar la funció hepàtica, cosa que els converteix en un tractament potencial per a malalties hepàtiques i autoimmunitàries.

Antioxidant i antiinflamatori

El reishi també conté ergotioneïna, un aminoàcid que es creu que té propietats antioxidants i antiinflamatòries. S’ha demostrat que l’ergotioneïna protegeix l’ADN cel·lular del dany causat pels radicals lliures i pot ajudar a prevenir malalties cròniques com el càncer, l’Alzheimer i malalties cardiovasculars.

A més de les seves propietats medicinals, el reishi també s’utilitza a la cuina asiàtica com a ingredient en sopes, guisats i tes. El reishi té un gust amarg i terrós i una textura llenyosa, per la qual cosa s’utilitza sovint en petites quantitats com a condiment i per donar gust als plats.

Com cultivar-lo i tenir-ne cura

Al tractar-se d’un fong sapròfit –que s’alimenta de matèria orgànica morta– el reishi necessita substrats de fusta per viure, com troncs d’arbres i blocs de fusta. També es poden utilitzar bosses de cultiu amb una barreja de serradures de fusta i altres ingredients.

Si es vol cultivar, primer cal preparar el substrat: tallar troncs d’arbres o comprar blocs de fusta inoculats amb espores de reishi.

Posteriorment, s’escamparan les espores de reishi al substrat i es cobrirà amb una capa de terra mantenint la humitat durant tot el procés d’incubació

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

A més de conservar el substrat humit, convé que estigui a una temperatura d’entre 20 i 25 graus. Depenent de les condicions del cultiu, el temps de collita oscil·larà entre els 6 i els 12 mesos.

Amb les cures adequades, el reishi és un fong molt fàcil de cultivar i mantenir a qualsevol jardí o hort sempre que es mantingui en un ambient càlid i humit.