Basenji, el ‘gat en forma de gos’ més fàcil de cuidar del món (i no lladra)

El procés de domesticació dels gossos es va iniciar fa més de 15.000 anys i no com a tal, sinó com a resultat que els llops d’abans van començar a acostar-se més als assentaments humans, quan van començar a perdre la por dels homes. És a dir, en realitat no va ser l’home el que va domesticar el gos, sinó que la relació va aparèixer de manera natural i es va refermar amb el pas del temps.

No obstant, l’origen dels gossos és incert i els experts no es posen d’acord en quin és: alguns asseguren que tots els gossos, tant domèstics com salvatges, tenen un avantpassat comú en el petit llop del sud-est asiàtic. Ara bé, tots els gossos domèstics, independentment de la seva raça o mida, provenen de la mateixa espècie: Canis familiaris.

Des d’aleshores, la xifra de gossos a cases no ha parat de créixer, i a Espanya el nombre de gossos va passar dels 6,7 milions el 2019 als 9,3 el 2021, un augment del 38%, segons l’Associació Nacional de Fabricants d’Aliments per a Animals de Companyia (Anfaac). Segons aquestes mateixes dades, els gossos són els animals domèstics més populars a Espanya, seguits dels peixos (7,9) i els gats (5,9).

Popular

I si a Espanya el gos més popular l’any passat era el border collie, hi ha una raça que s’està popularitzant no només al nostre país, sinó també arreu del món. Es tracta de basenji, una raça de gos originària de l’Àfrica de l’est i central, d’aparença exòtica i amb orelles aixecades i una cua enroscada. El seu pelatge curt i brillant pot ser negre, bru o tricolor. Aquesta raça és de mida mitjana i pesa al voltant de 10-12 quilos.

Els basenjis destaquen per la seva personalitat única. Són gossos independents i tossuts, però també són lleials i afectuosos amb els seus amos. Sovint se’ls descriu com ‘gats en forma de gos’ per la seva naturalesa reservada i la seva tendència a llepar-se com els felins. També són coneguts per la seva falta de lladrucs: en lloc del molest lladruc, emeten un so similar a un udol que es diu iòdel o cant a la tirolesa.

Sense malalties hereditàries

A més, els basenjis són un tipus de gos especialment fàcil de cuidar, ja que són gossos relativament saludables i de llarga vida: és una raça que no emmalaltirà si porta una vida més o menys sana, ja que no porta malalties hereditàries, a diferència de gairebé tota la resta de races de gos. De manera que n’hi ha prou amb una bona alimentació, un descans correcte i una pràctica relativa d’exercici perquè visquin de 12 a 14 anys.

Els basenjis també són populars entre els amos de mascotes que busquen una raça de gos intel·ligent i entrenable. Si bé poden ser tossuts i difícils d’ensinistrar de vegades, són molt astuts i poden aprendre ràpidament noves ordres i trucs. També són excel·lents en esports canins, com l’agilitat i el seguiment, i disfruten de l’estimulació mental i física que proporciona l’entrenament. Tenen una impressionant capacitat per saltar i enfilar-se, fet que els converteix en una raça especialment atlètica.

Pelatge curt i gairebé hipoal·lergogen

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Finalment, i tot i que els gossos de raça basenji no són totalment hipoal·lergògens, sí que poden ser considerats com a tals. El seu pelatge, molt curt, gairebé no es desprèn. Per això són aptes per conviure amb persones que tinguin una lleu al·lèrgia al pèl caní.

I no és l’única peculiaritat d’aquesta raça, considerada la més antiga del planeta: tampoc fan olor com la majoria de gossos, es llepen com els felins i mantenen la seva vitalitat amb el pas del temps, és a dir, continuaran corrent i saltant àgils a mesura que envelleixin.