Un fals voluntari en un ‘hostel’ de Barcelona: «Compartia habitació amb set persones i no hi havia menjar per a tothom»

Suposadament, el Diego no va superar un període de prova del qual no tenia coneixement, tot i que ell sí que havia d’avisar dues setmanes abans d’abandonar el voluntariat, protesta. No va firmar cap document, però l’estada mínima era d’un mes. «En aquest ‘hostel’ vaig començar el divendres 28 d’abril. «Vaig rebre una petita formació i vaig complir totes les meves obligacions i torns, però també vaig buscar una altra feina en un bar per a les meves despeses i això no els va agradar, volien més implicació», assegura el jove italià.

Aporta converses, fotografies i diversos documents que acreditarien la seva estada en aquest establiment, com una taula amb els torns en la qual apareix el seu nom i l’anomenada ‘Helper Bible’ (la bíblia de l’ajudant), un document intern que resumeix la filosofia del lloc i les obligacions de les persones voluntàries. «¿Per què et necessitem? Necessitem ajudants com a enllaç entre el personal i els convidats. Ells ajuden a trencar la paret i funcionen com una cola d’enganxar entre els dos elements», diu el text.

A prova sense contracte

«Bones vibracions porten grans somriures», asseguren en aquest decàleg, tot i que la realitat dista molt de ser tan idíl·lica, segons l’experiència del lector. «L’atmosfera de treball no era bona, el nivell d’exigència és alt i vaig rebre la bronca d’alguna companya», recorda. En aquesta bíblia del bon voluntari o ‘helper’ també es pot llegir que «això no és una feina, sinó una forma de vida». No obstant, una portaveu de la cadena de ‘hostels’ –amb presència a mitja dotzena de països– explica a aquest diari que els voluntaris són en realitat estudiants en pràctiques. «Els rebem a l’‘hostel’ per conèixer-los personalment i explicar-los com funcionen les pràctiques: si veiem que hi ha un veritable interès i la persona és apta per al lloc, continuem amb el contracte. No va ser el cas d’aquest noi i per això no vam continuar amb el procés», remarca.

Segons l’establiment, aquests ‘helpers’ que també anomenen ‘interns’ són estudiants d’anglès en pràctiques; tot i que a cap dels documents facilitats pel jove italià constin activitats relacionades amb l’idioma. El lector es pren a broma aquest punt: «La gent que vol millorar el seu anglès no viatja a Espanya». La companyia no ha facilitat cap document al respecte, emparant-se en la seva «política de privacitat de dades». Tampoc hi ha informació d’aquestes pràctiques o convenis amb alguna escola d’idiomes en la seva pàgina web.

Fenomen antic, poques sancions

Diverses plataformes, com Workaway i Worldpackers, emparant-se amb una mal entesa economia col·laborativa, ofereixen ofertes similars a les descrites pel lector a nombrosos ‘hostels’ i albergs del món. Les funcions que cal exercir durant aquest suposat voluntariat dirigit a joves «viatgers» van des de cobrir el torn de nit a la recepció fins a servir copes als hostes. El més habitual és treballar unes 25 hores a la setmana, tenir tres dies lliures i cobrar en espècie: allotjament gratuït, algun àpat i descomptes en festes.

Fonts del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, consultades per aquest diari, recorden que «qualsevol activitat laboral requereix un contracte i alta a la Seguretat Social», per la qual cosa aquestes ofertes de feina presentades com a voluntariat són «il·legals» al suposar un frau. L’empresa, remarquen, «s’està beneficiant de la feina d’aquestes persones».

Els inspectors de treball no visiten cada un dels hostals perseguint turistes que treballin sense contracte ni cotització ni assegurança, però si el Diego finalment denuncia es podrien presentar en aquest establiment. A finals de l’any passat, recorden fonts d’Empresa i Treball, van sancionar amb 43.295 euros un ‘hostel’ situat al barri de Gràcia que també oferia llit i un àpat a canvi de 25 hores de feina. Aquesta sanció va ser considerada «pionera» i no es coneixen més casos per ara.

Nòmada vulnerable

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El Diego continua a Barcelona, pagant-se una habitació en un altre hostal pròxim a la Sagrada Família, servint-se d’estalvis. No descarta dormir al carrer si es queda sense diners, i ja ha demanat ajuda per menjar a entitats solidàries com el Menjador Social Gregal. El 7 de juny té cita per obtenir el NIE, amb el qual pretén regular la seva situació i trobar una feina de ‘bartender’, un ofici que l’apassiona i que va descobrir treballant en una cocteleria de Dublín.

La seva intenció és quedar-se a Barcelona almenys durant un any i acabar de perfeccionar el castellà, una llengua que parla amb fluïdesa. «Ja vaig estar un any i mig a Dublín aprenent anglès; ara vull perfeccionar l’espanyol, i m’agradaria anar a París per aprendre una mica de francès. Estic fent una espècie de Grand Tour per aprendre idiomes i créixer com a persona», explica il·lusionat.