Club Entendre + Animals i plantes

Plagues i malalties que s’acarnissen amb les teves plantes a la tardor

sociedad/1200px-Arthuriomyces_peckianus.jpg

sociedad/1200px-Arthuriomyces_peckianus.jpg

4
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Malgrat les temperatures gairebé estivals, ja fa més d’un mes que ha arribat la tardor, una època de l’any en què la llum solar perd una mica d’intensitat.

És per això, i perquè encara no arriba el fred, que aquesta és una molt bona època per recuperar el terreny malmès per la calor de l’estiu: la tardor és perfecta per plantar i trasplantar tota mena de plantes i arbres, a més de flors, verdures i hortalisses. Sempre que no es visqui en una zona on els canvis de clima siguin excessivament severs.

En test o a terra

Les verdures, per exemple, es poden plantar en test o directament a la terra depenent de l’espècie; el més important és aprofitar que el sol és més suau i el terreny més fresc, pel que la terra retindrà millor la humitat. Des d’alls fins a canonges, passant per calçots, bledes i pastanagues, per posar només uns exemples, hi ha molts arbres fruiters i verdures o hortalisses la sembra de les quals s’ha de fer a la tardor.

Però com a qualsevol època de l’any, cal anar amb compte a l’hora de la plantació si es fa en forma de brots o si tenen un ràpid creixement, com és el cas dels alls –que triguen a germinar tot just 7 o 10 dies, si les condicions són bones–. Perquè els brots són una presa segura per a plagues i bitxos que se n’alimenten.

Processionària del pi

Per exemple «la processionària del pi es troba en fase reproductora en aquesta època de l’any, i és fàcil veure-la en forma de nius penjants o bossots», explica Núria Abellán, conservadora i responsable de les col·leccions de planter del Jardí Botànic de Barcelona.

Aquesta espècie de lepidòpter provoca la defoliació i destrucció dels arbres on nia i suposa un perill per als éssers humans, podent-hi generar fortes reaccions si es toca o s’aspira per error (dermatitis, lesions oculars, urticàries i reaccions al·lèrgiques).

Però sobretot suposa un risc per a animals de companyia com els gossos, que pot fins i tot matar.

Plagues

També són molt nombroses en aquesta època de l’any les plagues de «pugons, cargols, llimacs o coccoïdeus» o cotxinilles , a més dels «morruts de les palmeres i les barrinadores del gerani», enumera Abellán.

El modus operandi d’aquests depredadors de plantes és similar: pugons i paneroles succionen el suc o saba de les plantes, sobretot de les fulls, mentre que llimacs i cargols s’alimenten gratant la superfície dels fulls, tiges i flors.

El morrut de les palmeres, per la seva banda, posa els seus ous dins les plantes i les seves cries són les que al néixer van devorant lentament la planta fins a destruir-la. A més, aquest insecte és portador d’un bacteri que causa la podridura en les plantes.

Més astuta és la barrinadora del gerani, les larves de la qual es mengen primer el capoll del gerani i posteriorment i de manera discreta devora les tiges de les plantes des de dins fins a arribar al tronc.

Quant a les malalties que poden tenir les plantes a la tardor, les més comunes són les provocades per la cendrada blanca i el rovell, explica Abellán.

Cendrada

La cendrada o oïdi és una malaltia fúngica que cobreix fulles, fruits, branques i brots de les plantes amb una capa blanca que recorda la cendra. Si no s’elimina, «ataca tota la planta i l’acaba assecant», explica l’experta del Jardí Botànic de Barcelona. L’oïdi creix a les fulles de les plantes i n’afecta el seu creixement, ja que redueix la seva capacitat fotosintètica fins a arribar a deixar-la completament sense llum i, per tant, matar-la. Pot afectar plantes ornamentals, com rosers, crisantems i begònies; però també fruiters i hortalisses, i és molt freqüent a les vinyes.

El rovell

El rovell és «una malaltia fúngica bastant comuna» a la tardor, explica Abellán, en la qual es donen condicions d’«humitat, boira i bona temperatura», afegeix. S’identifica fàcilment perquè «deixa les fulles o a la vora dels brots una mena de boletes ataronjades, grogues o vermelloses» que acaben convertint-se en una pols del mateix color. Ataca sobretot «clavells, rosers, malvasies... i gairebé qualsevol planta que es desenvolupi en un balcó o jardí», assegura.

Per acabar amb aquestes plagues, «hi ha fungicides químics i altres de naturals, com la cua de cavall i les closques d’ou», assegura Abellán. «Sé de gent que també utilitza llet», afegeix.

Notícies relacionades

No obstant, és «molt difícil» erradicar-les, «costa molt». El millor per a això és «eliminar les parts de la planta afectades» i procurar posar les plantes en «un lloc més ventilat i assolellat, per evitar la humitat» i, per tant, la proliferació d’aquests fongs, diu Abellán.

Tant l’oïdi com el rovell de la fulla es desenvolupen amb temperatures atmosfèriques d’entre15 ⁰ i 25⁰C; si hi ha temperatures superiors a 40ºC aturen el seu creixement. A més, la humitat és essencial per al desenvolupament dels dos fongs, per la qual cosa la infecció passa durant el període plujós.

Club Entendre + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registra't a Entre Tots i escriu-nos per explicar-nos les teves inquietuds o compartir les teves experiències.