Noves illes, mai vistes fins ara, apareixen a causa del desglaç dels pols

El desglaç de l’Antàrtida (i d’altres regions polars) està provocant l’aparició inesperada de nous accidents geogràfics que fins ara estaven coberts pel gel. Ara s’ha descobert una illa de la qual no es tenia cap constància al mar de Weddell, a l’Antàrtida, però tot indica que aquesta situació anirà repetint-se a partir d’ara, cosa que obliga a canviar i actualitzar els mapes de la zona. De fet, ja són diverses les illes que han aparegut al continent gelat després de fondre’s el gel que les cobria

L’última troballa es va produir fa pocs mesos quan un equip internacional de 93 persones explorava aquesta part del mar de Weddell a bord del trencaglaç Polarstern de l’Institut Alfred Wegener (Alemanya) quan van topar amb aquesta illa davant els seus ulls. La sorpresa va ser notable, ja que no apareixia en cap mapa.

«En la nostra ruta, la carta nàutica mostrava una zona amb perills inexplorats per a la navegació, però no estava clar què era ni d’on procedia aquesta informació», informa Simon Dreutter, de l’Institut Alfred Wegener, Centre Helmholtz per a la Investigació Polar i Marina (AWI).

Com a especialista en cartografia submarina, aquesta troballa va despertar la seva curiositat: «Mirant per la finestra, vam veure un iceberg que semblava una mica brut. A l’examinar-lo més de prop, ens vam adonar que probablement era roca. Llavors vam canviar de rumb i ens vam dirigir cap allà, i cada vegada era més evident que teníem una illa davant nostre», explica Dreutter.

Aquesta va ser la primera vegada que l’illa va ser cartografiada i registrada sistemàticament. El resultat: l’illa mesura uns 130 metres de llarg, 50 metres d’ample i sobresurt uns 16 metres de l’aigua.

Atès que no existeix un registre internacional oficial de l’illa, ara s’ha d’iniciar el procés per batejar l’illot.

L’equip publicarà la posició exacta de l’illa una vegada finalitzat el procés de denominació i s’assegurarà que la informació s’incorpori a les cartes nàutiques internacionals i altres conjunts de dades importants.

Altres illes que apareixen

En els últims anys, noves illes fins ara desconegudes van apareixent a ulls dels humans a l’Antàrtida, però també a l’Àrtic, com va passar l’any passat a Alaska. Allà, la fosa de la glacera Alsek va deixar al descobert una illa de 5 quilòmetres quadrats i 300 metres de llarg formada per roca, que ara haurà de ser incorporada també a la cartografia nàutica.

El 2020, a l’Antàrtida, a la zona de Pine Island, va aparèixer una illa de 350 metres de llarg, formada per granit, quan es va fondre l’iceberg que l’ocultava.

Reducció dràstica del gel antàrtic

A diferència del gel marí de l’Àrtic, el gel marí antàrtic s’ha anat considerant relativament estable durant molt temps. No obstant, l’extensió del gel marí estival al nord-oest del mar de Weddell ha disminuït dràsticament des del 2017, presumiblement com a conseqüència de l’augment de la temperatura de l’aigua superficial.

Notícies relacionades

Les sequeres i la calor extrema seran cinc vegades més freqüents a final de segle

Documenten per primera vegada una ‘guerra civil’ entre ximpanzés amb morts i ferits

Christian Haas, cap de l’expedició Polarstern i de l’Institut Americà del Gel Marino (AWI) de Física de l’Hela, explica: «L’espessor del gel mostra una gran variabilitat regional. A la plataforma continental occidental, particularment poc profunda, el gel arriba fins a quatre metres d’espessor, cosa que podem atribuir a la forta deformació causada per les marees i la proximitat a la costa. El gel més a l’est provenia de les grans plataformes de gel de Ronne i Filchner i estava menys deformat, amb espessors del voltant d’un metre i mig».

En general, el gel marí va mostrar un desglaç superficial sorprenentment intens, que afecta principalment la capa de neu i les capes superiors de gel, generant condicions gairebé àrtiques, on el gel està cobert de nombroses llacunes de desglaç.